Dr. Joaquim Gironella
Joaquim Gironella, reconegut uròleg, codirector mèdic del centre Laser Medical Rent, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i membre del seu Senat, aborda els reptes que suposa per a la medicina la convivència amb el pensament postmodern i totes les seves implicacions a l’article “La medicina en la posmodernidad”, que presenta la comunitat acadèmica. Gironella defineix els termes de la postmodernitat des d’un punt de vista filosòfic i social i detalla els seus correlats a la pràctica mèdica.
“Als codis de vivència del postmodernisme no existeix la veritat, no existeix el subjecte, no existeix la realitat, no existeixen la lògica ni les identitats. El món és un discurs, on es reconfigura tot, es desmunta la manera de pensar. S’hi posen en relleu altres estrats i facultats de la natura humana a banda de la raó, com els sentiments, la memòria, l’instint… que participen igualment en la formació concreta i temporal de la societat. Hi apareixen noves perspectives psicològiques amb anhel de protagonisme. S’hi abracen les emocions, s’hi busca tot allò que sigui instantani, s’hi enalteix l’hedonisme i el narcisisme acapara l’escena de l’existència: Cal ser imperiosament feliços! És la manifestació d’un sobrevalorat ego segur de si mateix i intensament crític amb els ideals de la modernitat. S’hi desconfia de l’instint i de l’autoritat. Hi apareixen contradiccions, s’hi desconfia del capitalisme. La sanitat es contempla com un mercat i és objecte de consum”, inicia l’acadèmic la seva reflexió.
Per a Gironella, aquest nou pensament, que ha calat profund en les societats occidentals actuals, abraça el denominat relativisme moral, per al qual no hi ha una veritat absoluta. En aquest context, assenyala, l’ésser humà no existeix més que en clau biològica, com una expectativa o possibilitat de gènere. L’acadèmic destaca com aquestes societats aparenten tolerància, però alhora es visualitzen situacions que s’han normalitzat com el frau, el rebuig encobert de la gent gran i un adanisme que es manifesta per la reprovació o el qüestionament de qualsevol matèria, inclòs l’àrea mèdica. En aquest punt, i com a exemple, assenyala la substitució del sexe biològic per triar-lo a la carta, la dieta mediterrània pel veganisme, el dret a una mort digna per la dignitat de la vida o les pràctiques pseudonaturals per la vida saludable.
“La hipermodernitat fomenta la cultura del subjectivisme i de la banalització que s’exterioritza amb la simplificació dels nostres arguments. Els valors són qüestionats o rebutjats per discutibles. Els dubtes són col·lectius, les persones esdevenen cada cop més individualistes i narcisistes en no quedar-li grans relats per transcendir. Només queda el cos i l’ara, que es transmuta en un subjecte altament consumista i tècnic. Amb la postmodernitat, l’exercici mèdic del professional es troba especialment sotmès a la intromissió de les lleis d’oferta i demanda d’un mercat global, on interaccionen diversos actors d’intercanvi de béns i serveis, entre ells els serveis sanitaris corporatius i les lleis que banalitzen la principal comesa de la medicina, com és la promoció de la salut”, conclou.
