Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre els avenços de la farmacologia en la lluita contra el càncer a l’article “Dostarlimab: ¿se está ganando la batalla al cáncer colorrectal?”, publicat al portal de divulgació científica The Conversation el 27 de juliol passat. López Muñoz signa el treball amb José Antonio Guerra Guirao, professor de Farmacologia i Toxicologia de la Universitat Complutense de Madrid. Ambdós experts apel·len a un optimisme contingut respecte al resultat en el tractament del càncer de còlon d’un fàrmac encara en assaig publicat recentment a la revista “The New England Journal of Medicine”.
“El dostarlimab també està sent avaluat en assaigs clínics de fase II en pacients amb càncer colonorrectal dMMR. Han estat publicats els resultats de l’assaig NCT04165772, en què es van administrar 500 mg, cada 3 setmanes i durant 6 mesos, a persones en estadi II o III Els criteris principals de valoració van ser la resposta clínica completa (absència d’evidència del tumor a l’examen clínic, endoscòpic o per imatge) en 12 mesos després de concloure el tractament amb dostarlimab o la resposta patològica completa (absència de lesió tumoral després d’analitzar el teixit sota el microscopi) després de la finalització d’aquest tractament, amb quimiorradioteràpia o sense. Així i tot, la mostra d’aquest estudi va ser molt petita: de tan sols 12 pacients”, expliquen López Muñoz i Guerra Guirao situant l’abast de les conclusions d’aquest estudi.
Dr. Francisco López Muñoz
Per als experts, els resultats publicats per “The New England Journal of Medicine” poden semblar espectaculars i és una evidència que el fàrmac obre una nova forma d’abordar el tractament dels malalts amb aquest tipus de patologia, per si mateix molt heterogènia. No obstant això, la mida reduïda de la mostra analitzada és una limitació molt important i es requereix la seva confirmació en una sèrie major de pacients. Per tant, apel·len que es confirmin aquestes dades inicials en una mostra de pacients molt més gran i fer-ne un seguiment més llarg. I, sobretot, a comparar els resultats amb els tractaments convencionals: radioteràpia, quimioteràpia i cirurgia.
El càncer colorectal és el tercer tipus de tumor més prevalent i el segon en termes de mortalitat a tot el món. A Espanya, la incidència estimada és de 43.398 casos: 28.706 tumors de còlon i 14.664 de recte el 2022. Al voltant del 25% dels pacients presenten malaltia metastàtica en el moment del diagnòstic, i un terç de les persones amb malaltia limitada inicialment desenvoluparan metàstasi amb posterioritat. Això explica les altes taxes de mortalitat notificades per als tumors colorectals. López Muñoz i Guerra Guirao assenyalen la variabilitat important d’aquesta malaltia. Un dels subgrups genètics ben descrits són els tumors amb deficiència del sistema de reparació d’aparellaments erronis o alta inestabilitat de microsatèl·lits (dMMR o MSI-H, per les sigles en anglès, respectivament). Suposen el 15% de tots els pacients i el 4% dels malalts amb càncer colonorrectal mestastàsic.
