Dra. María Generosa (Marita) Souto
Marita Souto, reconeguda experta en termalisme, catedràtica de Física i Química d’educació secundària i acadèmica numerària de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), analitza les claus de la longevitat que es registra a les comarques interiors d’Ourense, Lugo i Pontevedra en un reportatge que l’edició digital del diari “La Vanguardia“ va dedicar el passat 11 de juliol a la que es considera una de les escasses “zones blaves” del món, on l’esperança de vida supera amb escreix la mitjana tant internacional com la pròpia del país. Segons el projecte “Galícia Blue Zone“, liderat pel doctor José María Faílde, de la Universitat de Vigo, hi ha una franja de 32 municipis amb taxes que superen els 1.000 centenaris per cada 100.000 nascuts. Destaquen casos com Beariz (1.669), Esgos (1.307), Xunqueira de Espadanedo (1.397) o Covelo (1.238), molt per sobre de la mitjana gallega de 475.
Recorrent a diversos especialistes que, des de diversos àmbits, han estudiat específicament aquest fenomen gallec, l’autora del reportatge, la periodista Evelyn López, recorre a Souto com una de les principals expertes que ha vinculat el secret de la longevitat de la zona al termalisme. No en va, amb més de 300 brolladors d’aigües mineromedicinals, molts amb ús documentat des de l’època romana, el termalisme s’ha consolidat com un dels pilars de la salut de la regió. A això s’entrellacen altres factors que configuren un entorn ideal per a una vida llarga: altitud moderada, aire net, alimentació sense processar, llaços veïnals forts i un ritme compassat amb la natura.
“Cada brollador té una firma hidroquímica única que pot actuar sobre sistemes concrets de l’organisme”, explica Souto, precisant que les aigües d’As Burgas, per exemple, amb la seva composició rica en sulfats, bicarbonats i oligoelements com el seleni, han demostrat efectes contrastats sobre la salut cardiovascular, dermatològica i neurosensorial.
“Les aigües mineromedicinals no només milloren la circulació o la pell, també són espais socials de cura. Anar al balneari és també retrobar-se, conversar, pertànyer”, afegeix l’acadèmica, per a qui, a més, l’ús social del balneari crea espais de trobada, de descans actiu i de prevenció funcional per a gent gran, reforçant el sentit de pertinença i reduint l’aïllament, dos factors clau de l’envelliment saludable. “Souto ha observat que els qui acudeixen de forma regular als balnearis no només milloren el seu estat físic, sinó també el seu ànim i la seva capacitat de relacionar-se”, explica la periodista.
L’especialista va ingressar en la RAED, precisament, amb el discurs “Les aigües misterioses a la Galícia interior: Ourense”, en el qual va repassar l’ús de les aigües termals de la zona al llarg de la història, va exposar els estudis químics i clínics que s’han fet sobre la seva capacitat com a tractament terapèutic o coadjuvant, va apuntar el marc legal en el qual treballen els centres de salut i benestar termal i va reflexionar sobre el futur del seu ús mèdic. Directora i vicedirectora en diferents instituts d’educació secundària, Souto ha combinat la seva tasca docent amb una vasta i fructífera tasca com a investigadora que li ha valgut el reconeixement institucional. Ha rebut, entre altres distincions, la Medalla d’Or de Termatalia, principal fira internacional de turisme termal, salut i benestar, la Medalla Doctor Paul Couterier de la Societat Francesa de Termalisme i Talassoteràpia per a la Salut Bucodental, o el Premi de la Conselleria de la Presidència i Administració Pública de Galícia.
