Josep Maria Sans Travé, professor de l’Ateneu Universitari Sant Pacià, exdirector de l’Arxiu Nacional de Catalunya i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va exposar el paper de la Generalitat de Catalunya a la salvaguarda de nombrosos religiosos i del patrimoni cultural de l’Església durant la Guerra Civil a l’estudi “El salvament de béns i persones de l’Església durant la Revolució i Guerra Civil per part de la Generalitat (1936-1939)”, que va presentar durant el Cicle de Ponències que la RAED va celebrar, de manera paral·lela, a Barcelona i Madrid.
“Arran de l’aixecament militar del 1936, tot Catalunya va ser sotmesa a la voluntat dels revolucionaris llibertaris que va fer de l’Església catòlica i dels seus dirigents blancs de les seves actuacions, tant pel que fa a les persones com als seus béns. Lluís Companys va encomanar als consellers Josep Maria Espanya i Ventura Gassol les accions encaminades a salvar aquestes persones i també els edificis i patrimoni cultural de la seva propietat. Els esmentats consellers van salvar diversos prelats i sacerdots facilitant-los la fugida, principalment per mar, cap a França i Itàlia. Alhora, el conseller de Cultura, Gassol, va organitzar a tot el territori català comissions de salvament del patrimoni cultural, amb especial dedicació al de l’Església, el més exposat a l’acció dels revolucionaris”, va resumir l’acadèmic el seu treball.
Sans-Travé va recordar el cost que en vides humanes van tenir les polítiques dels moviments revolucionaris organitzats i alguns incontrolats contra el clergat a Catalunya. En aquest sentit, va recuperar les últimes xifres fruit de diversos estudis que comptabilitzen quatre bisbes assassinats, 270 sacerdots a la Diòcesi de Lleida (un 65% del total), 316 a la Diòcesi de Tortosa (un 62%), 136 a la Diòcesi de Tarragona (el 32,4%), 177 a la Diòcesi de Vic (el 27%), 279 a la Diòcesi de Barcelona (el 22%), 194 a la Diòcesi de Girona (el 20%); 109 a la Diòcesi d’Urgell (el 20%) i 60 a la Diòcesi de Solsona (el 13%).
“La persecució i execució de persones eclesiàstiques va continuar fins i tot durant la retirada republicana. La voluntat d’extermini de la religió i dels membres de la seva organització i fins i tot si ho ha aconseguit, queda palesa en les paraules pronunciades en un discurs per Andreu Nin, l’agost de 1936: ‘Hi havia molts problemes a Espanya, que els republicans burgesos no s’havien preocupat de resoldre. Un d’ells era el de l’Església. Nosaltres ho hem resolt totalment, anant a l’arrel: hem suprimit els sacerdots, les esglésies i el culte'”.
L’acadèmic, arxius en mà, explica al seu treball com l’acció de la Generalitat va acabar resultant clau per protegir tant les persones amenaçades com el patrimoni artístic de l’Església i com el Govern va participar activament en l’ajuda a l’exili de molts religiosos i persones vinculades a l’Església. “Sense l’acció de salvament de la Generalitat, en què durant els tres anys de guerra i especialment durant els primers mesos en què els carrers del país van ser controlats pels revolucionaris, que de forma cruel dirigien els seus trets principalment contra persones religioses, les xifres d’assassinats, per descomptat, altíssimes, encara ho haurien estat més”, assenyala.
Doctor en Filosofia i Lletres, Sans Travé és un profund coneixedor de la història medieval i moderna de Catalunya i és autor de diverses obres de referència d’aquests períodes, com de fet ho és el discurs amb què va ingressar a la Reial Acadèmia Europea de Doctors -Barcelona 1914: “Guillem de Guimerà, frare de l’hospital, President de la Generalitat i gran prior de Catalunya”. També va participar juntament amb altres acadèmics a l’obra editada per la RAED juntament amb l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció l’any 2018 “Com fer recerca” (Profit Editorial), una pràctica guia dirigida a alumnes de grau superior que cobreix un buit al camp de la pedagogia de la recerca.