Albert Estrada-Rius, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), presentarà el proper 10 d’octubre, a les 19 h, a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona les obres “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX” i “Les dues cares de la moneda. Fabricació versus falsificació a Catalunya”, que se centren en el període històric que va de la reobertura de la Seca o Casa de la Moneda de Barcelona, el 1808, a l’escàndol dels duros sevillans del 1908.
Tots dos llibres han estat coordinats per Estrada-Rius, conservador en cap del Gabinet Numismàtic de Catalunya, i editats en coedició per la Universitat Pompeu Fabra i el Museu Nacional d’Art de Catalunya, dins de la col·lecció de “Estudis d’Història del Dret”. Aquestes obres col·lectives recullen, respectivament, els resultats de la jornada d’estudi “La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX”, que es va celebrar al desembre de 2012, i del col·loqui internacional “Les dues cares de la moneda.
Fabricació versus falsificació a Catalunya”, que va tenir lloc el desembre de 2015 sota el patrocini de l’Antiga Fàbrica de Medalles Ausió, que exerceix un generós mecenatge sobre les activitats que organitza el Gabinet Numismàtic de Catalunya.
Aquestes trobades científiques i les dues publicacions tenen una clara continuïtat temàtica i posen èmfasi en un tema i un període en què la historiografia havia prestat poca atenció: la Catalunya del segle XIX, immersa en la Revolució Industrial i en un despertar polític que també tenia implicacions en matèria monetària, com el tancament i reobertura de la Casa de Moneda. La fabricació de la moneda a la Seca, que finalment, es tancarà el 1881, és reflex i testimoni d’aquests processos. Paral·lelament, el fenomen de la falsificació monetària a Barcelona també és enorme i matèria de novel·la.
Sobre aquests temes s’han centrat els especialistes que han treballat aspectes tan diferents com el paper de la legislació penal o la persecució judicial i policial dels falsificadors, les intervencions diplomàtiques de França per evitar la falsificació del seu numerari a la ciutat o bé el tractament del fenomen a la premsa escrita i als seus dibuixos humorístics, l’estudi de diversos tallers falsaris localitzats gràcies a l’arqueologia o algunes de les sèries de moneda falsa que es conserven al Gabinet Numismàtic de Catalunya.