Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona sobre la seva àmplia i fructífera trajectòria científica i acadèmica en una entrevista concedida al diari digital El Debate, publicada el 8 d’agost passat. L’acadèmic repassa de forma succinta el seu extens currículum, recordant els moments més durs i alhora més motivadors de la seva carrera, fins a aturar-se al present, el moment que qualifica de daurat en poder dedicar-se exclusivament a les seves recerques sense lligams laborals.
González de Posada es mostra especialment crític sobre la situació de l’educació a Espanya en el sentit més ampli. “En l’accepció universitària del terme acadèmica, l’activitat està en clar procés de devaluació als tres grups d’elemental classificació: professorat, alumnat i el pròpiament institucional. Això des de la llei de Reforma Universitària, que amb tant d’interès es va originar i tan malament es va aplicar i desenvolupar des dels seus començaments, el 1984. Actualment, en la pretensió no formulada que es generalitzi la condició d’universitari, hem assistit a una proliferació tant generosa com absurda d’universitats, de facultats, de títols, d’assignatures i d’alumnes, disminuint notablement els nivells d’exigència, a l’accepció, menys usual, referida a les Reials Acadèmies de l’Institut d’Espanya, àmbit que avui m’és més assidu per la meva plural pertinença, considero lamentable el menyspreu governatiu, en la seva consideració formal i pressupostària, a què estan sotmesos els senadors de la cultura d’Espanya”, denuncia.
Dr. Francisco González de Posada
Per a l’acadèmic d’honor de la RAED, la universitat i les institucions acadèmiques no han gaudit a Espanya dels reconeixements que els deu les altes magistratures de l’Estat en els successius governs que s’ha succeït des de la Transició, fent bo la sentència inspirada a Mariano José de Larra que “investigar a Espanya és plorar”. Tot i que, en paral·lel, sí que considera que la població espanyola, des de les diferents classes socials, ha atorgat un reconeixement a la institució universitària, i especialment a la condició d’acadèmic.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Fou reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i fou així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
