Francisco González de Posada, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 19 de febrer a la sessió interacadèmica que la Reial Acadèmia d’Enginyeria va organitzar amb la Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia, la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i l’Acadèmia Jove d’Espanya sota el títol “Inteligencia Artificial (IA): el valor de los datos”. La trobada va tenir lloc a la seu madrilenya de l’Acadèmia d’Enginyeria amb el suport de l’Institut d’Espanya.

La sessió continuava un cicle en el qual reconeguts experts presenten, en termes d’alta divulgació, necessitats i oportunitats en diversos àmbits del coneixement i de les societats, proposant alguns casos d’ús rellevants amb el propòsit de facilitar millors perspectives i una apropiada comprensió dels fonaments i els beneficis potencials, així com dels riscos que han de controlar-se, del desenvolupament i l’ús de la Intel·ligència Artificial. Tan conceptualment com les seves aplicacions i efectes -reals, possibles o simplement imaginats-, la IA rep actualment una intensa i massiva atenció, moltes vegades no recompensada a causa dels limitats coneixements al seu voltant.

Sobre tot plegat van reflexionar Antonio Colino, president de la Reial Acadèmia d’Enginyeria, que va conduir l’acte i el posterior debat; Aníbal Figueiras, acadèmic de número d’aquesta mateixa Reial Acadèmia; Javier Martínez Moguerza, membre de l’Acadèmia Jove d’Espanya; Vicente Liern, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres, i el mateix Francisco González de Posada, qui a la seva dissertació va presentar la figura de Leonardo Torres Quevedo com el precursor de la Intel·ligència Artificial als inicis del segle XX.

Torres Quevedo va introduir la intel·ligència artificial sota el concepte “automàtic”. Va ser un gran inventor que va publicar els seus treballs en francès perquè la comunitat científica espanyola no era prou receptiva. Malgrat això va descriure en un article en castellà les característiques dels autòmats: “Els autòmats hauran de tenir sentits: termòmetres, brúixoles, sensors, etc… Els autòmats hauran de tenir membres: màquines que facin les funcions exigides. Els autòmats hauran de tenir energia: acumuladors, bateries, etc… Els autòmats hauran de tenir discerniment”. Tot això es publicava el 1914, quan la ciència a Espanya no jugava cap paper rellevant. Per això el 1920 va presentar a París l’aritmòmetre electromecànic, la primera calculadora digital. González de Posada va sol·licitar celebrar el centenari d’aquesta presentació per situar Espanya a l’inici de les investigacions sobre Intel·ligència Artificial.

La sessió es va concloure amb la petició als estats i a la mateixa Unió Europea d’inversions per a la investigació en IA que, encara que no permetin superar als Estats Units i la Xina, sí que aconsegueix que Europa no perdin el tren d’aquesta nova disciplina científica.