Antoni Durán-Sindreu, director del Màster en Fiscalitat de la Barcelona School of Management de la Universitat Pompeu Fabra i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda a l’article “Inflació i fiscalitat”, que va publicar el passat 25 de setembre a “Diners”, el suplement d’economia del diari “La Vanguardia”, l’eficiència i justícia redistributiva de les mesures fiscals i ajudes directes que ha emprès el Govern en aquests moments de crisi, com la reducció de l’IVA en alguns productes i serveis o la subvenció dels combustibles.
“Una part important de les mesures aprovades recentment pel Govern per lluitar contra la inflació són ajudes, directes o indirectes, als ciutadans: bonificació al gasoil, reducció de l’IVA, bo de 200 euros, ajudes al transport, increment de l’ingrés mínim vital, etc… Com a ajudes que són, el seu cost el paguem a través dels impostos, per això aquestes requereixen un minuciós estudi. En aquest context crec que coincidirem que els principals beneficiaris han de ser les persones vulnerables, és a dir, aquelles en risc d’exclusió social. Doncs bé, una ajuda general, com la bonificació del gasoil, és una mesura no selectiva i regressiva en no discriminar en funció de la renda del beneficiari. El mateix passa amb la reducció de l’IVA a l’electricitat i amb les ajudes al transport”, inicia la seva reflexió.
Per a l’acadèmic, la mesura més justa hauria estat deflactar la tarifa de l’IRPF amb efectes immediats mitjançant la disminució dels tipus de retenció. Una mesura que, per a Durán-Sindreu, a més de ser progressiva, contribuiria a no empobrir més el ciutadà a conseqüència de la inflació. “La inflació afecta tothom i el Govern s’està beneficiant de la recaptació ‘caiguda del cel’ derivada de la inflació, i el destí de la qual ha de ser, també, cobrir la despesa pública més gran que l’Estat ha d’afrontar”, assenyala l’expert.
Durán-Sindreu forma part del nou Consell Assessor en Política Econòmica de Catalunya creat pel conseller d’Economia de la Generalitat, Jaume Giró, i presidit pel catedràtic d’Economia Pública de la Universitat Pompeu Fabra Guillem López Casasnovas. Aquest organisme consultor va celebrar la seva primera reunió el 28 de juliol passat per analitzar la situació de l’economia catalana, espanyola i europea i establir les bases de la seva missió.
Així mateix, també va ser designat membre del grup d’experts tributaris designats per la patronal Foment del Treball per analitzar i elevar propostes pròpies al comitè d’experts creat pel Ministeri d’Hisenda, que té com a objectiu analitzar el sistema fiscal per millorar-ne l’eficiència, garantir-ne els recursos públics i adaptar-ho als reptes del segle XXI i elaborar el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària. L’últim fi d’aquest grup és buscar fórmules per aconseguir una harmonització impositiva dels impostos de patrimoni, successions i donacions i una reforma de societats a tot l’Estat. Tot i que la regulació d’aquests tributs és estatal, la seva aplicació és competència de les comunitats autònomes.
