August Corominas
Professor de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
August Corominas, professor de Fisiologia Humana de la Universitat de Múrcia i de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica la reflexió “Per què hem de pensar en la mort? Idees per meditar sobre la vida i la mort”, una sèrie d’argumentacions per portar a terme una reflexió detinguda.
Per què hem de pensar en la mort? Idees per meditar sobre la vida i la mort
M’interessa la mort per ajudar els malalts terminals i les seves famílies. La mort ha de ser dolça, tranquil·la, respectuosa i íntima. Estudiant la mort es troben recursos per gaudir de la vida. La mort és el fenomen més segur de la vida. Heidegger deia que l’ésser, la vida, és per morir. Segur que tots morirem. Però ho farem bé o malament?
Entrar en un cementiri m’inspira, et fa pensar en els cossos que hi són descansant i especialment m’introdueix en pensaments teòrics sobre els mecanismes de les múltiples i variades morts dels ossos que hi reposen. El cementiri és un punt d’inspiració metge i patològic.
- Estudio la mort per aprendre i estimar més la vida
- Analitzo la mort, per si hi ha forma d’endarrerir-la
- Penso en la mort, per estimar la vida, carpe diem
- La mort és la pèrdua de l’element fonamental per a la funció cel·lular (ATP), la vida és la síntesi de l’ATP
- La mort és el silenci, la vida és alegria i satisfacció
- La mort és la malaltia, la vida és la salut i l’alegria
- La mort segueix el principi d’entropia; la vida també, l’entalpia i la llei de Gibbs
- La mort és un procés breu, la vida és un procés molt llarg
- La mort és adeu, per sempre, la vida és avui
- La vida i la mort tenen un principi i un final. Quan hi ha vida, no hi ha mort. Quan hi ha mort no hi ha vida
- El déu grec de l’amor i la vida és Eros, el déu de la mort és Tànatos. Els difunts viatgen a la barca de Caront
- El rellotge de la vida controla tots els ritmes i principis i només s’atura quan comença l’èxitus
-
Dr. August Corominas
Les sirtuïnes són els enzims de la vida i els enzims de la mort són les caspases
- La vida és esperança i il·lusió, la mort és tristesa i confusió
- La bioquímica és el metabolisme de la vida, i el catabolisme, de la mort
- La vida alegra a tots, la mort es confusió i tristesa. La mort és un espectacle de masses
- La mort no és una cerimònia de morts, és una cerimònia per a la vida. Respecte per als morts i empatia per als vius
- No cal donar consells a la família dels morts
- La família, sense adonar-se’n, fa el psicodrama del procés
- La vida i la mort és un biosistema i un dualisme existencial que un no pot completar fins que un desapareix
- El dol és un impacte psicomotor destructiu, confús, amb sensació de punyalada. Crea fenòmens com el ‘déja vue i la presència-absència. És una explosió de sentiments (vall de llàgrimes)
- Dol normal, dol prolongat, dol complicat, dol traumàtic, dol patològic, dol desautoritzat, dol satisfactori
- Es pot millorar la mort? Es pot millorar la forma de morir i aconseguir una mort digna, mort sense dolor i acompanyament de tota la família
- La mort és el màxim enigma de la vida humana Quan? Com? On? És el camí que tots hem de recórrer
- Els creients poden plantejar la futura vida universal
- El complex vida-mort és un ecosistema integrat, inseparable. Quan funciona la vida, no funciona la mort. Quan funciona la mort la vida no existeix
- Reflexionar sobre la nostra mort és reflexionar sobre la nostra vida. La mort és una dimensió de la vida
- Hi ha vida després de la vida? Hi ha una altra dimensió?
