Dr. Joaquín Callabed Carracedo

Dr. Joaquín Callabed

Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), repassa la figura de destacats personatges històrics que han incidit de forma decisiva en el desenvolupament de la ciència i, en particular, de la medicina, als articles “Edmund Pellegrino, la bioética de la medicina”, “Viktor Franklal, el hombre en busca de sentido”, “Roger Bacon, el ‘Doctor Mirabilis’ introductor del método científico de la Edad Media”, “Hiparquía, la filósofa de la Escuela Cínica”, “Vesalio, fundador de la anatomía moderna”, “Fracastoro, padre de la epidemiología moderna” i “Morgagni, el creador de la anatomía patológica”, publicats entre el passat mes d’octubre i aquest febrer a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors del qual forma part activa.

A “Edmund Pellegrino, la bioética de la medicina”, l’expert reprèn la trajectòria de qui va ser director de l’Institut d’Ètica Kennedy i un dels pioners a introduir les humanitats a les facultats de Medicina i en el desenvolupament de la Bioètica tal com es coneix avui dia. “Va viure temps de canvis socials i mèdics importants, la vivència dels quals està a l’origen de llibres d’ètica mèdica d’extraordinari valor, com ‘A philosophical Basis of Medical Practice’ (1981); ‘For the Patient’s Good’ (1988); ‘The Christian Virtues in Medical Practice’ (1996), traduït per la Universitat Pontifícia de Comillas. A la seva mort, la bibliografia de Pellegrino va recollir més de 600 articles importants i 24 llibres de fort biaix doctrinal”, explica Callabed.

Per la seva banda, a “Viktor Franklal, el hombre en busca de sentido”, el president del Club de Pediatria Social repassa la figura del neuròleg, psiquiatre i filòsof austríac Viktor Franklal, conegut com el fundador de la tercera escola vienesa de psiquiatria, després la psicoanàlisi de Sigmund Freud i la psicologia individual d’Alfred Adler. “La seva influència pedagògica es va estendre a múltiples universitats, sobretot als Estats Units. És conegut per la seva obra ‘L’home a la recerca de sentit’, un autèntic best-seller, on, més enllà de relatar les atrocitats dels camps d’extermini, explica, per una banda, tot el procés psicològic abans, durant i després de l’internament, i de manera sorprenent com es podia sobreviure en aquell infern”, assenyala.

Edmund Pellegrino

A “Roger Bacon, el ‘Doctor Mirabilis’ introductor del método científico de la Edad Media”, Callabed retrocedeix en el temps per presentar el filòsof, protocientífic i teòleg escolàstic anglès medieval de l’ordre franciscana que es confon amb freqüència amb Francis Bacon, pare de l’empirisme filosòfic i científic. “Pertany a la sèrie d’homes que van considerar l’observació com un nou mètode científic. Posseïa un dels intel·lectes més autoritzats del seu temps, va fer molts descobriments i en va acostar molts altres. Va rebutjar el seguiment cec de les autoritats precedents, tant al camp del estudi teològic com al científic”, considera l’expert.

També a “Hiparquía, la filósofa de la Escuela Cínica”, l’acadèmic mira enrere, en aquest cas l’Antiga Grècia, per analitzar la figura d’una filòsofa de l’escola cínica creada per Antístens i Diògens considerada llibertina i contestatària, que va renunciar a les seves propietats i anava en parracs al costat de Crates de Tebes.”Hiparquia és considerada una dona llibertina i contestatària. Va ser deixebla de Crates, amb qui va contreure matrimoni. En una ocasió, estant en un banquet, a la casa de Lisímac, Hiparquia es va enfrontar a Teodor l’Ateu atès que aquest no estava d’acord que una dona es dediqués a la filosofia i molt menys que anés a les reunions, oblidant els seus deures domèstics. Hiparquia li va respondre: ‘Et sembla per ventura, que he mirat poc per mi a donar a les ciències el temps que havia de gastar en roba?'”, detalla.

A “Vesalio, fundador de la anatomía moderna”, l’expert presenta l’autor del famós tractat ‘D’humani corporis fabrica’ sobre l’estructura del cos humà. “Un dels més importants èxits de Vesali és haver reformat fonamentalment l’ensenyament de l’anatomia. El seu estil d’ensenyament diferia substancialment del que se seguia a París i a les principals universitats europees. La seva aptitud extraordinària per al dibuix, l’ensenyament directe de l’anatomia, no només mitjançant l’explicació verbal, sinó amb l’escalpel a la seva pròpia mà, van imprimir a les seves lliçons anatòmiques un estil tan diferent de l’establert fins aleshores que va amuntegar al seu amfiteatre paduà multitud d’assistents”, assenyala.

Girolamo Francastoro

D’altra banda, a “Fracastoro, padre de la epidemiología moderna”, Callabed aborda la vida i l’obra d’aquest metge, científic, escriptor i poeta italià, considerat precursor de la microbiologia i epidemiologia. “Fracastoro va ser el primer a establir clarament el concepte de malaltia contagiosa, a proposar una forma de contagi secundària a la transmissió del que anomena ‘seminaria contagiorum’ (és a dir, llavors vives capaces de provocar la malaltia) i a establir almenys tres formes possibles d’infecció: per contacte directe (com la ràbia i la lepra), per mitjà de fòmits transportant els ‘seminaria prima’ (com les robes dels malalts) i per inspiració de l’aire o miasmes infectats amb els ‘seminaria’ (com a la tisi)”, recorda.

Finalment, a “Morgagni, el creador de la anatomía patológica”, l’acadèmic parla del filòsof, escriptor i el metge que va fer el primer pas per canviar el punt de vista de l’anatomia patològica moderna, ja que les seves idees van adquirir una vital importància per a lestudi de les malalties. “Giovanni Battista Morgagni va fer autòpsies usant una altra forma de visió i opinió més racionalista, evitant un diagnòstic primari com a principal i indagant més en la patologia de forma més minuciosa. Va dissenyar fins i tot fins a instruments adequats per a la pràctica de les disseccions mèdiques, fins i tot avui dia, la taula en què es realitzen les autòpsies es coneix com a Taula de Morgagni. Era d’acer inoxidable. Base desmuntable amb orificis de desguàs en tota la seva extensió. Recolza el cap i una pileta per al rentat del cos”, conclou.