“El gran repte del nostre temps és construir societats obertes i cosmopolites en un espai dialogat on valors compartits construeixin una ciutadania universal”
Dr. Santiago José Castellà Surribas
Santiago Castellà, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), apel·la a la Declaració Universal dels Drets Humans, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948 a París, com a fonament d’una nova moral que permeti una convivència respectuosa i lliure en un món tan plural com globalitzat. Així ho va exposar durant la II Cimera Mundial d’Integració per la Pau (Cumipaz), celebrada a Panamà entre el 16 i el 21 d’octubre. Castellà va presentar la ponència “La mirada al Holocausto: hacia una pedagogía activa de los Derechos Humanos” a la sessió “Educación para la paz integral”. Cumipaz acull més d’un centenar de personalitats de rellevància social i política actual per avançar en propostes a favor de la pau davant organismes internacionals.
Per a Castellà, “el gran repte del nostre temps és construir societats obertes i cosmopolites que, davant els populismes, permetin conviure en la diversitat, des de la construcció lliure i autònoma de les nostres identitats, en un espai dialogat on valors compartits construeixin una ciutadania universal. Per fer-ho s’imposa una pedagogia progressiva dels drets humans, és la clau per a la convivència oberta i pacífica, fundada en els valors il·lustrats de la llibertat, la igualtat i la fraternitat i en el principi de dignitat de la persona humana com fonamentador d’un nou ordre internacional global, universal i cosmopolita”.
L’acadèmic va repassar els grans fracassos d’una modernitat que abanderava la raó, des de l’Holocaust a Hiroshima i el gulag. Tot i que va mostrar la seva confiança que precisament aquesta “raó escarmentada” sigui capaç d’establir els preceptes universals mínims per a una convivència en pau en temps de nous totalitarismes de base religiosa, populismes i nihilismes. “La possibilitat d’espais en xarxa tancats, auto-referenciats, sustentadors de cosmovisions excloents és avui més que mai una realitat de fractura de l’universalisme, que reclama la formulació d’una nova ètica ciutadana construïda sobre una ètica de la responsabilitat individual i col·lectiva capaç de superar el conflicte entre interessos privats”, va argumentar Castellà.
La globalització i les xarxes socials, lluny d’apropar cultures, societats i individus, poden atomitzar-los més, segons l’acadèmic. “El procés de globalització contemporani, basat en la immediatesa i la desterritorialització en xarxa o en núvol de les relacions socials ha comportat un individualisme extrem i un neonomadisme identitari en el qual han caigut les formes tradicionals de contenció, com la família, la feina, la cultura o la classe”, va concloure.
El Dr. Santiago José Castellà Surribas (esquerra) a la Cimera Mundial d’Integració per la Pau (Cumipaz)
