Pilar Bayer
Catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la junta de la Societat Catalana de Matemàtiques i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Núria Montserrat
Investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número electa de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Pilar Bayer, catedràtica emèrita de la Universitat de Barcelona, fundadora del Seminari de Teoria de Nombres de Barcelona, membre de la junta de la Societat Catalana de Matemàtiques i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Núria Montserrat, investigadora de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) i de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya i acadèmica de número electa de la RAED, van ser dues de les acadèmiques protagonistes de la celebració del Dia Internacional de la Dona, el passat 8 de març, com a representants de dues generacions de científiques.
Bayer va recordar als canals de comunicació de la Universitat de Barcelona el seu primer dia a les aules de la Facultat de Matemàtiques a l’any 1964. “Vaig ser la primera noia a arribar-hi, després hi va arribar una monja i, a poc a poc, la resta d’estudiants. Durant tots els estudis de llicenciatura i doctorat només vaig tenir una professora, Assumpció Català, com a ajudant de pràctiques d’Astronomia al segon curs de carrera”, va explicar. Uns anys més tard, el 1975, Pilar Bayer, juntament amb la qual havia estat la seva professora a l’institut, Griselda Pascual, es convertirien en les primeres dones que es doctoraven en Matemàtiques en aquesta universitat. Quatre anys abans, s’havia doctorat la pròpia Assumpció Català, amb una tesi d’Astronomia, a la mateixa Facultat de Ciències.
Dres. Pilar Bayer Isant i Nuria Montserrat
L’acadèmica de la RAED assenyala les dificultats que es va trobar a la seva carrera professional pel simple fet de ser dona. “Els homes parteixen amb certs avantatges: són més en nombre i porten molts més anys que nosaltres treballant en el camp de la ciència. En poques paraules: juguen a camp propi. Encara que potser la dificultat principal a la qual he hagut de fer front ha estat l’organització del temps. No parlaria tant de renunciar a fer coses, sinó més aviat de canvis de rumb en determinats moments”, assenyala.
Montserrat, per la seva banda, va protagonitzar un ampli reportatge que la revista “Magazine Lifestyle” del diari “La Vanguardia” va dedicar al creixent però encara insuficient paper de les dones en les carreres científiques i en la recerca en aquests àmbits. Actualment, menys del 30% de dones es decanta per aquests estudis, segons la Unesco, xifra que cau fins al 10-12% en Enginyeria Informàtica i de Telecomunicacions, detalla el text.
L’acadèmica electa ha esdevingut un referent en la recerca sobre la Covid gràcies als seus treball d’enginyeria genèrica que li han permès desenvolupar organoides a partir de cèl·lules mare que ara es fan servir en l’estudi de l’evolució del coronavirus SARS-CoV-2 i en l’experimentació de fàrmacs. “Sabem que una de les portes d’entrada del virus a l’organisme és un enzim present al ronyó, al cor… Així que fem servir els nostres micro-ronyons 3D per entendre com el virus danya aquest òrgan, que es veu afectat al 40% dels casos. I ja al març de l’any 2020 vam començar a provar fàrmacs per frenar-lo”, explica.
Mare de tres fills, advoca per fugir dels tòpics. “Avui dia sembla que si no us han afectat certs prejudicis és que ets una ‘superwoman’. No, si us plau. Normalitzem les coses, treballem junts, homes, dones, trans… No fem de l’excepció una norma general. Si et va bé, és perquè ets dona, si et va malament, pel mateix. Cal explicar per què una dona ho té més difícil. Que se sàpiga, perquè deixi de passar. Cal assenyalar unes línies vermelles i vigilar. Però no dramatitzar, sobreprotegir o hiperafavorir la dona”, conclou.
