Mercè Rodoreda
Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), evoca el germen creatiu d’una de les obres cimera de Mercè Rodoreda, “La plaça del Diamant”, durant la seva estada a la ciutat suïssa de Ginebra, on la seva parella, Armand Obiols, havia aconseguit un contracte com a traductor per a l’Organització de les Nacions Unides. L’acadèmica fa aquestes reflexions a l’article “Barcelone immortalisée à Genève”, publicat el 10 de juny passat al diari “Le Courrier” de Ginebra.
“Lliure de preocupacions materials, Rodoreda finalment es retroba amb la seva passió per escriure”, assenyala Vilallonga, recordant el dur periple que l’escriptora va haver de viure a França després d’exiliar-se a conseqüència de la victòria del bàndol franquista a la Guerra Civil Espanyola. “Va ser a Ginebra on ella va complir gran part del seu projecte literari, i és també allà on va aconseguir immortalitzar la Barcelona on està ambientada la seva obra, malgrat la distància que la separava. De fet, va conservar a la memòria una imatge intacta de l’ambient de la ciutat de la seva joventut, i va aconseguir esbossar un retrat de la societat catalana del segle XX com ningú no ho havia fet abans que ella”.
Vilallonga reivindica aquest paper de Ginebra a l’obra de Rodoreda, ja que no només hi va escriure una obra cimera de la literatura catalana abans de tornar a Romanyà de la Selva, ja malalta, sinó que també hi va escriure la seva obra posterior, “El carrer de les Camèlies”. Tot i que la mateixa experta assenyala que, tal com va reconèixer la pròpia autora, va haver de centrar-se en l’escriptura perquè considera que la ciutat era summament avorrida i la literatura va ser el seu únic refugi. “Vaig escriure febrilment, com si cada dia de feina fos l’últim dia de la meva vida. Estava treballant a cegues, era un temps de gran tensió nerviosa”, va assenyalar l’escriptora al prefaci de “La plaça del Diamant”.
L’acadèmica, en aquest sentit, destaca la importància que es reconegui d’alguna manera l’estada de Rodoreda a Ginebra, fent esment a la seva residència al carrer Vidollet, 19. I assenyala que la Fundació Mercè Rodoreda estaria disposada a fer una exposició commemorativa a la ciutat suïssa. “També estic pensant a instal·lar una placa commemorativa a la seva única adreça a la ciutat, que li va servir de refugi i li va proporcionar la comoditat essencial per a la creació, que va donar lloc a la publicació de les seves dues novel·les principals”, diu Vilallonga.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les seves recerques en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.
