Francisco González de Posada
Catedràtic de la Universitat Politècnica de Madrid, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina i de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president de l’Acadèmia de Ciències, Enginyeria i Humanitats de Lanzarote i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Retrat de Gabriel Císcar (Museu Naval de Madrid)
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), participarà en l’acte “Gabriel Císcar: Marino, Científico, Metrólogo y Regente”, que se celebrarà el 2 de desembre, a partir de les 18.00 h, a la seu de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya en format híbrid: presencialment davant d’un aforament de 100 assistents i en streaming a través del canal de YouTube d’aquest organisme. En tots dos casos serà necessari el registre.
La jornada està organitzada pel Comitè de Metrologia de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya amb la col·laboració del Centre Espanyol de Metrologia i el Reial Institut i Observatori de l’Armada amb l’objectiu de reivindicar la figura d’un dels grans artífex de la recerca científica de la Il·lustració a Espanya. Estarà dirigida per José Trigueros, president de l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya. González de Posada presentarà la ponència que porta el títol de la sessió i posteriorment s’obrirà un col·loqui moderat per Antonio Moreno, president del Comitè de Metrologia.
La figura de Gabriel Císcar (1760-1829) presenta dues fases: la primera, de marí-científic-professor; la segona, preclar polític des de la guerra del Francès, ocupant la Regència d’Espanya i concloent la seva vida a l’exili a Gibraltar. En la seva condició de marí científic rememora el camí de Jorge Juan des de la seva condició de professor, escriptor de textos matemàtics i director de l’Acadèmia de Guàrdiamarines de Cartagena, la seva principal aportació seria la preparació de la segona edició de l’obra cimera Il·lustració espanyola, ‘l’Examen marítimo teórico y práctico’ de Jorge Juan, que va completar amb comentaris i notes. Conclou el segle XVIII publicant el 1800 la ‘Memoria elemental sobre los nuevos pesos y medidas fundados en la naturaleza’“, s’explica a la presentació dacte.
Dr. Francisco González de Posada
Císcar va contribuir a la definició del metre, al qual va castellanitzar com a vara o mitgera. Aquest metre (la deumilionèsima part d’un quadrant del meridià terrestre), va ser el resultat dels mesuraments duts a terme inicialment mitjançant les expedicions geodèsiques de l’Acadèmia de Ciències de França a l’Equador i a Lapònia, així com per al mesurament del gran arc de meridià entre Dunkerque i Barcelona. Ja mort Císcar, a la definició posterior del metre també van tenir un lloc destacat els espanyols com el brigadier Ibáñez i Ibáñez de Ibero, com reflecteix l’obra “Resumen de los trabajos preparatorios de la comisión internacional para la realización de los prototipos internacionales y la creación de la Oficina Internacional de Pesas y Medidas (1871-1872)”, en edició del Centre Espanyol de Metrologia, l’Institut Geogràfic Nacional i l’Institut de l’Enginyeria d’Espanya.
Aquesta jornada intenta contribuir a la difusió de la ciència i l’enginyeria i com a tal s’enquadra directament al quart Objectiu de Desenvolupament Sostenible (Educació de Qualitat) que defineix l’Organització de les Nacions Unides. L’Institut de l’Enginyeria d’Espanya està alineat amb aquests objectius i la jornada també destaca el 16è: Pau, Justícia i Institucions sòlides.
