Dr. Francesc Torralba
Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos d’Ètica Aplicada de la Universitat Ramon Llull i de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, membre del Dicasteri de Cultura i Educació de la Santa Seu i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), protagonitza l’últim número de la revista “Vida Nueva”, el 3.445, corresponent a la setmana del 7 al 13 del mes de febrer passat. L’acadèmic ha estat objecte al llarg de les darreres setmanes de diverses entrevistes i reportatges, després de ser guardonat amb el Premi Josep Pla que atorga l’editorial Destino per l’obra “Anatomia de l’esperança”, dins del marc de la tradicional gala que se celebra el Dia de Reis a Barcelona. L’obra explora els mecanismes que sostenen l’esperit humà quan tot sembla perdut a través de la filosofia, la literatura i l’experiència humana i que aprofundeix en la matèria de les seves dues publicacions anteriors, “La Paraula que em sosté” i “No hi ha paraules. Com assumir la mort d’un fill”, on comparteix el duel per la tràgica mort del seu fill Oriol, de 26 anys, a un accident a la muntanya durant una travessia on ell l’acompanyava.
En una àmplia xerrada amb el periodista José Luis Celada, Torralba reflexiona sobre el sentit, el valor i la necessitat de l’esperança al context actual, marcat pel desencís, la immediatesa i l’individualisme. Per al filòsof, l’esperança és essencial per a la vida humana, ja que impulsa l’acció, el compromís i la capacitat de superar la fragilitat personal i social. “No esperar res és com morir en vida”, afirma, perquè l’esperança permet projectar-se cap al futur i trobar sentit fins i tot enmig del patiment. En aquest sentit, l’autor identifica quatre elements fonamentals de l’esperança: la possibilitat de canvi, la confiança en el futur, la fe entesa com a confiança i la consciència que el bé és difícil i requereix esforç, paciència i compromís comunitari, rebutjant la visió de l’esperança com a optimisme ingenu i la presenta com una actitud activa i perseverant.
Així mateix, l’acadèmic adverteix que la cultura contemporània, dominada per la immediatesa i el pessimisme, dificulta el cultiu de l’esperança, que només es pot desenvolupar amb temps, constància i vincles comunitaris, ja que l’ésser humà no es pot sostenir sense suport en situacions límit. Torralba també critica la nostàlgia i el derrotisme que predominen a la societat actual, i subratlla la necessitat de construir horitzons de sentit que permetin combatre el nihilisme i el cinisme. Segons ell, el problema més gran del nostre temps és la pèrdua de propòsit, la qual cosa condueix a la desesperança. Per això conclou que avui dia sobren cínics i manquen testimonis d’esperança, és a dir, persones capaces de viure i transmetre una esperança creïble i compromesa.
“Vida Nueva” també dedica el seu editorial i un article d’opinió a la figura i l’obra de Torralba. “A través de les seves obres, articles, conferències o converses, Torralba s’ha erigit, sense buscar-ho, en far d’un humanisme cristià orfe d’intel·lectuals que sàpiguen promoure un diàleg fe-raó que estigui connectat a la realitat actual, sense pontificar ni polaritzar. Un pensament vacunat contra els titulars efectistes i els consells banals propis d’un ‘coach’ que busca atresorar clients o d’un ‘influencer’ que acumula seguidors a costa de frases fetes de consum ràpid i nul·la profunditat”, assenyala l’editorial de la publicació. Per la seva banda, Josep Otón destaca a la seva habitual tribuna a la revista la trajectòria de l’autor. “Podríem pensar que semblant altura intel·lectual l’allunyés del que és quotidià, de l’experiència de la vulnerabilitat de l’existència. Tot el contrari. A Torralba trobem una preocupació constant per la contingència de l’esdevenir humà. Darrere d’aquest currículum més que impressionant es troba algú profundament involucrat en la condició humana i, encara més, plenament conscient del valor de la debilitat, una característica constitutiva de l’ésser persona” afirma.
Docent i divulgador de l’humanisme cristià en importants mitjans de comunicació catalans com ara Catalunya Ràdio i els diaris “La Vanguardia” i “El Punt Avui”, l’acadèmic és autor de llibres destacats com “El sentit de la vida” (2008), “No passeu de llarg” (2010), “El valor de tenir valors” (2012), “Un mar d’emocions” (2013), “Córrer per pensar i sentir” (2015), “Saber dir no” (2016) o “Món volàtil” (2018). Durant la pandèmia, Torralba va publicar els llibres “Humildad”, “Paraules de consol. En la mort d’un ésser estimat”, “Formar personas. La teología de la educación de Edith Stein”, “Vivir en lo esencial. Ideas y preguntas después de la pandemia”, “L’ètica algorítmica”, que va ser guardonada amb el Premi Bones Lletres d’Assaig Humanístic que atorguen la Reial Acadèmia de Bones Lletres i l’editorial Edicions62; “La façana de la Glòria de la Sagrada Família. Fonts espirituals i teològiques de l’escatologia d’Antoni Gaudí”, fruit de la seva quarta tesi doctoral, que va llegir fa un any; “Cuando todo se desmorona. Meditar con Kierkegaard” (2023) i “Benaurances per a agnòstics” (2024). Va ser reconegut amb el Premi Ratzinger 2023, atorgat per la Fundació Vaticana Joseph Ratzinger-Benet XVI.
