La història ens recorda que Plató va fundar la seva cèlebre Acadèmia (387 a.C.) en uns jardins contigus al santuari de l’heroi Academo. En l’acadèmia i mitjançant la docència oral peripatètica, va crear un fòrum escollit de filòsofs o amants de la saviesa. Ser acadèmic, llavors com avui, significa pertànyer a un grup d’intel·lectuals que pensen responsablement el nostre moment històric, a través de la investigació científica. Perquè la vida de l’Acadèmia no pot, ni instal·lar-se a la rutina atemporal d’un saber jubilat, ni en la proclamació de veritats absolutes, ab-solutae, és a dir, desvinculades de la realitat plural. Com diria Kant, només el camí crític, vigilant i compromès, està obert i transitable per al científic.
Ser acadèmic és, doncs, en primer lloc, ser testimoni i testimoni del nostre moment històric. No podem parlar del present com d’allò que està a punt de ser empaquetat i exposat en una vitrina enfront del passat, sinó que reflexionarem sobre el passat per fer-lo present, de cara a que ens proporcioni opcions de futur, perquè en el futur resideix la vida i l’esperança. En aquest balanç, a través del qual prenem el pols al temps, la nostra tasca crítica no serà altra que la del tamís i el sedàs.
Assistim avui a temps de canvi i turbulència, en l’esforç per trobar solucions caldrà que siguem tan arriscats com arrelats. En la investigació científica, que és la nostra tasca, no podem ser sinó interdisciplinaris. La Reial Acadèmia de Doctors es basa en aquesta multiexperiencia científica. Els seus membres, procedents del Dret i l’Economia, de la Medicina i la Psicologia, de la Física i l’Enginyeria, de la Geografia i de l’Antropologia, etc. configuren un feix de camins de recerca que, si bé parteixen d’aquesta perspectiva polièdrica de la realitat, aspiren a construir un saber de trobada sobre la naturalesa i la cultura, en el qual pugui habitar l’home.
“Ser acadèmic és, a més d’un honor, una noblesa intel·lectual. “
L’investigador de la ciència en la seva tasca gairebé prometeica de robar la llum i el foc, transforma, sovint, la seva professió en la seva pròpia passió, el que comporta no poques renúncies. Però la seva austeritat militant, la seva aventura de recerca i investigació i la seva moral de servei als homes comporten, també, notables goigs a través dels quals construeix una biografia de passió i estil diferents. En una acadèmia, sobretot interdisciplinària, totes aquestes biografies es donen la mà i bateguen sinèrgicament.
Ser acadèmic és, a més d’un honor , una noblesa intel·lectual. Els acadèmics són com els patres conscripti o senadors , els prebísteroi o majors , de la comunitat intel·lectual. Hi ha altres nobleses i altres honors, però ser acadèmic és diferencial .
S’arriba a ser acadèmic des de la sedimentació d’una biografia científica ja en plena maduresa intel·lectual i en plena capacitat magisterial de docència i investigació.
Corren temps de presentisme consumista de la imatge, d’immediatesa sensorial, de deconstrucció i violació igualitari, de devaluació axiològica en el qual tenir preval sobre ser , d’irreverència cap al sagrat i de manca de confiança en la intel·ligència. En aquests contextos , l’Acadèmia constitueix el prestigi de la identitat, l’honor de la responsabilitat i la noblesa del servei.
La missió de l’acadèmic no ha de ser altra que la d’accedir a la veritat, la de defensar la vida, la de treballar la ciència i proclamar la convivència intercultural.
Pel acadèmic , com diu el text clàssic, nihil mihi alienum hurnani , res del que fa a l’home li és aliè .