Conferència: “El necesario abordaje bio-psico-social en la consulta a los adolescentes”

Introducció

S’exposen els problemes d’anorèxia, bulímia, assetjament escolar i ciberassetjament, drogoaddiccions, fracàs escolar i depressió i intents de suïcidi.

L’objectiu és un diagnòstic precoç i una prevenció primària d’aquestes patologies, en col·laboració amb les famílies i l’escola.

Estat de la qüestió

Els problemes de salut prevalents a l’adolescència, que són els psicosocials, es contemplen malament i s’actua poc sobre ells com són anorèxia i bulímia, l’inici cada cop més precoç en el consum de tabac i alcohol i drogues, l’assetjament escolar i ciberassetjament, el fracàs escolar, on estem al capdavant; I la patologia emergent: relacionada amb la salut mental: trastorns obsessivocompulsius, psicosi, depressions i intents d’autolisi.

El pediatre especialista idoni

per visitar adolescents coordinant un equip interdisciplinari. L’Acadèmia Americana de Pediatria diu així:

“El camp de la Pediatria inclou el creixement, desenvolupament i salut del nen i per això comença en el període previ al naixement quan la concepció es fa aparent.// Es continua a través de la infantesa i l’adolescència, quan en general es completen els processos de creixement i desenvolupament/./ La responsabilitat de la Pediatria pot, per tant, començar durant l’embaràs, i habitualment acaba als 21 anys.
Els centres per a adolescents de les universitats de Stanford i Boston són referents mundials a Medicina de l’Adolescència.

La PEDIATRIA SOCIAL, fundada a França per Robert Debré, és un estat d’esperit que desenvolupa una visió global dels infants i els joves incloent l’entorn social i les influències de la família i de l’escola.

Hem de valorar a la visita aquests punts essencials:

• Valoreu l’ambient familiar
• Valoreu l’ambient escolar o laboral
• Veure com actua en el cercle social i espais d’oci
• Indagar de consum de substàncies tòxiques, sense oblidar el tabac i l’alcohol
• Entendre com el jove vivència la seva sexualitat
• Si hi ha símptomes de depressió marcats i ideació suïcida

Orientacions sanitàries a la família

Després de la visita a l’adolescent, podem intercanviar impressions i reforçar alguns punts on la col·laboració familiar pugui ser útil.

• Prevenció d’accidents: motos, automòbils, armes, esports de risc
• Grup damistats.
• Consum d’alcohol i altres drogues
• Addicció a internet? Ludopaties?
• Signes d’anorèxia i bulímia?
• Depressions, autolesions?
• Ginecologia. Clínica de gènere? Violència de gènere?
• A Relació amb el col·legi
• Motivació i projectes de futur?
• Assetjament i ciberassetjament?
• Dificultats escolars? Abandono d’estudis?
• Orientacions bibliogràfiques

 

Pediatra-família i adolescent han de ser tres rodes que girin sincrònicament

Patologies psicosocials prevalents

Anorèxia i bulímia nerviosa

En una revisió que inclou 3.147 subjectes es va trobar que entre els 4 i 10 anys d’evolució el 47% s’han recuperat, el 32.4% presenten millora, el 19.7% segueixen sent anorèxics i el 4.9% han mort (Steinhausen , 2002).

Abús de drogues

“És molt negativa la permissivitat social sobre les drogues perquè es perd la possibilitat de solucionar els problemes dels adolescents per altres vies alternatives”.

El 22% d’escolars de 14 a 18 anys consumeixen cànnabis al nostre medi.

L’absència de consum de cànnabis disminueix el 9% de trastorns mentals i esquizofrènia. Recordem que un quadre psicòtic suposa estadísticament la pèrdua de 14-15 anys de vida.

Assetjament escolar i ciberassetjament

Olweus defineix així el bullying:

“Un alumne és intimidat quan un alumne o un grup d’alumnes li diuen paraules desagradables, riuen, l’insulten, l’ignoren completament o l’exclouen del seu grup d’amics o el descarten expressament; el colpegen, li donen puntades de peu, l’empenyen o amenacen; estenen falsos rumors o mentides sobre ell/ella, envien notes perverses i fan tot el possible per excloure’l del grup”.

Fracàs escolar. Prevenció de l’abandonament dels estudis

Objectius:

• Aconseguir una bona comunicació entre l’adolescent i els pares.
• Aconseguir una bona comunicació entre pares i escola.
• Potenciar les activitats escolars extracurriculars.
• Esports escolars, són ansiolítics i antidepressius

Escola:

• Equips de salut mental atents a signes d’alarma
• Tota comunitat ha de tenir un programa de prevenció d’abandonament d’estudis.
• La figura del Mentor o defensor de l’alumne

Episodi depressiu major

Com diu PATRICK ALVIN, director de la Unitat d’Adolescents de Kremlim Bicêtre de París:

“la depressió adolescent necessita un diagnòstic precoç i es pot presentar com una fatiga per pensar, un cansament per sortir, un rebuig del plaer, un enfonsament de la seva imatge. També es pot manifestar en conductes de risc automobilístiques o en pràctica d’esports arriscats”.

Depressió

Els símptomes nuclears de la depressió són la tristesa patològica, la pèrdua d’interès i la capacitat de gaudir i una disminució de la vitalitat que limita el nivell d’activitat i produeix un cansament exagerat, que apareix fins i tot després de fer petits esforços.

Prevenció del suïcidi

L’OMS va dir que el millor enfocament per a la prevenció del suïcidi és el col·legi amb un equip que inclogui mestres, metges, infermeres, psicòlegs i treballadors socials. És un fenomen multidimendional i multicausal que necessita suport familiar i escolar i mesures legals.

Prevenció

Primària: reduir la incidència, amb informació adequada

Secundària: localitzar la malaltia al seu inici i aturar el desenvolupament amb tractaments pluridisciplinaris.

Terciària: seguiment de persones afectades. Rehabilitació i projecte de vida, superar seqüeles, acompanyament.

L’escola com a espai de protecció

De 25 alumnes de cada classe:

• 2-3 tenen ideació suïcida
• 1 planifica
• 1 s’autolesiona
• 1 realitza una temptativa

Consideracions finals

• Durant l’adolescència, des dels 11 als 20 s’hauria de fer una visita mèdica una vegada a l’any, incloent-hi qüestionari específic d’història clínica per a adolescents (Model Patrick Alvin, Director de l’Hospital Kremlim Bicêtre per a adolescents). També s’ha d’incloure a la visita a col·legis, formació Professional i universitat.
• Cal no interrompre l’assistència a l’adolescent per part del pediatre a 14 anys, moment àlgid de patologies mentals (Celso Arango 2024) i no limitar l’espai de temps a la consulta. Heu de disposar d’espais propis de consulta i hospitalització.
• L’adolescència mereix la creació de càtedres universitàries, serveis dedicats a aquest col·lectiu, amb activitat assistencial, docent i investigadora. D’aquesta manera es va esqueixar la Pediatria de la Ginecologia a finals del segle XIX. Una referència mundial és la Universitat de Standford a San Francisco.
• L’escola ha d’estar dotada de serveis medicopsicopedagògics per a detecció precoç i seguiment dels adolescents amb TCA, assetjament, TDAH, anorèxia, fracàs escolar, depressió i intents de suïcidi, en col·laboració amb serveis sanitaris.

 

Joaquín Callabed

Doctor en Medicina per la UAB
Especialista en Pediatria per la UAB