Javier López-Galiacho, professor titular de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas, president de l’Associació d’Amics dels Teatres Històrics d’Espanya i del Fòrum Mazzantini i acadèmic de número electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), rememora la figura del recentment desaparegut Fernando Sánchez Dragó, reconegut escriptor i periodista, a l’article “España despide a Fernando Sánchez Dragó, el escritor que se puso el mundo por montera”, publicat el passat 11 d’abril, un dia després de la seva mort, al portal informatiu El Cierre Digital.
“A Espanya se li ha mort Fernando Sánchez Dragó. L’últim enciclopedista d’aquesta pàtria líquida i del TikTok. Dragó era un Diderot, un Menéndez Pelayo de la vella Iberia. Al cap li va assolir tota la història mitològica d’Espanya i va viure més vides que un gat, trencant a la mort fins que el negre bou de la parca aquest dilluns el va banyar mortalment. Com un bou brau va rodar sense punta al seu poble de Sòria on trobava el refugi davant tanta estultícia urbana. Com a Hemingway, la imatge de Baroja postrat al llit amb llarga agonia li feia demanar al destí una mort així: d’un cap d’espasa al cor… El que passa és que crèiem els seus seguidors que Dragó era immortal perquè a la seva farmacopea de Shangri-La trobava la poció de l’eternitat, l’alquímia de l’eterna joventut”, inicia López-Galiacho el seu record.
Gran admirador de la seva obra, l’acadèmic electe va tenir l’oportunitat de participar i presentar Sánchez Dragó en un acte de la Setmana Taurina d’Albacete, particularment polèmic en haver criticat l’intel·lectual en diversos dels seus articles periodístics al matador manxec Dámaso González. No obstant això, l’acte es va celebrar no ja sense cap crítica per part del públic, sinó amb profunda admiració cap al conferenciant. “Sánchez Dragó va demanar a la policia que es retirés per a continuació pronunciar una xerrada antològica que va convertir les llances en canyes i va acabar amb el públic ovacionant-lo. Però la provocació d’aquest mag de la paraula no va quedar aquí. Acabada la xerrada, l’organitzador d’esdeveniment, Pacote, acompanyat de la seva senyora, ens va convidar a Sánchez Dragó i a la seva dona a sopar en un restaurant, El Asador, proper a l’Auditori. Tot va transcórrer durant el sopar en la més absoluta cordialitat i vam poder comprovar la seva preocupació constant per la salut, en evitar, per exemple, prendre una mínima Coca-Cola. Però quan van arribar les postres va aparèixer el Dragó provocador. Posant-se dempeus es va acomiadar a la torera dient-nos que havíem de disculpar-los perquè la seva dona i ell farien l’amor i que s’havien de posar a to abans. Ens vam quedar la resta de comensals completament absorts”, recorda l’articulista l’anècdota.
López-Galiacho conclou demanant que no es redueixi la figura de Sánchez Dragó a la seva participació en la recent moció de censura de Vox contra el Govern de Pedro Sánchez. “Aquest va ser Sánchez Dragó. Geni i figura. Enciclopèdic comunicador i fascinant. Després va evolucionar ideològicament des del comunisme militant fins a posicions més pròpies del partit Vox. Però no tant perquè li agradés Vox, sinó perquè com ell va confessar un dia, perquè la història d’un país té cinc eixos innegociables i Espanya per a ell estava a la venda amb els dirigents actuals. Em fa pena que els reduccionistes de l’Espanya d’avui jibaritzin la figura de Dragó i escriguin el seu epitafi només com aquell que va suggerir a Santiago Abascal el nom de Ramón Tamames, el seu company de l’antifranquisme dels anys 50, per a la moció de censura”, conclou.