Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), convida a la comunitat acadèmica a realitzar un recorregut erudit per la història del pensament i la medicina als articles “John Stuart Mill, el feminista utilitarista”, “La pedagogía útil de Rousseau y Pestalozzi”, “Los filósofos médicos en el mundo árabe”, “El papel del padre en el éxito de Ramón y Cajal” i “Un mundo feliz, ¿sigue siendo una utopía?”, publicats entre els passats mesos de setembre i octubre a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “John Stuart Mill, el feminista utilitarista”, l’acadèmic recupera la figura del filòsof, polític i economista britànic del segle XIX John Stuart Mill, que influït per les tesis de la seva dona, Harriet Taylor, va establir les bases d’una societat igualitària no limitant-se a condemnar la injustícia patida per les dones, sinó a establir un nou model. “Va donar a la impremta el 1869 una apassionada defensa de la dignitat de les dones. En aquella època parlar dels seus drets era una provocació. El dret a la instrucció, a participar amb el vot a la vida política, el dret a exercir una professió eren amenaces per al dret dels homes. Mill es pregunta com ha estat possible establir que pel fet del naixement les dones no poden arribar a ser capaços d’exercir els càrrecs legalment accessibles als homes. Fins la seva irrupció només hi havia antecedente en Plató i Epicur en el tema dels drets de la dona”, explica.
Per la seva banda, a “La pedagogía útil de Rousseau y Pestalozzi”, el president del Club de Pediatria Social aborda les tesis relacionades amb l’educació de Jean-Jacques Rousseau i Johann Heinrich Pestalozzi, que van viure entre els segles XVIII i XIX, assegurant que els seus ensenyaments poden ajudar actualment a reflexionar i buscar solucions al fracàs escolar que es dóna en els nostres dies. “Davant d’una avaluació negativa indica que calen camins nous per a solucions noves. Reconèixer els errors, com a mètode de treball, és un bon èxit i la humilitat és virtut evangèlica. Per descomptat que en temes educatius hi ha tres factors: escola, família i alumne. Tres rodes que han de girar sincrònicament. Aquesta metodologia és universalment admesa en molts àmbits de treball”, considera l’expert.
Callabed incideix en la importància de l’herència àrab a la cultura occidental a “Los filósofos médicos en el mundo árabe”, on recorda com aquestes destacades figures de l’alta Edat Mitjana van transmetre i superar les matemàtiques d’Euclides, l’astronomia de Ptolemeu, la medicina de Galè i fins i tot la filosofia d’Aristòtil, deixant una fecunda empremta a l’edat mitjana que s’heretaria al Renaixement. “Es pot afirmar que l’autèntic període de la cultura àrab s’inicia quan Harum Ar-Raschid (segle VIII), qui ordena i estimula la traducció dels textos dels filòsofs i científics grecs. A nivell sanitari, en medicina i farmàcia, els àrabs van crear un cos disciplinat de preparadors de medicaments i inicien la publicació de llibres que es poden considerar bàsics i antecessors dels que després es diran farmacopees”, explica.
D’altra banda, a “El papel del padre en el éxito de Ramón y Cajal” l’expert reprèn un dels temes que més l’han ocupat en les seves investigacions: la figura i l’obra del Nobel espanyol de medicina. “El perfil de Justo Ramón és el de la tenacitat aragonesa, molt diferent de la tossuderia. D’analfabet a doctor i professor d’anatomia. Un home resilient. A força de tenacitat va aconseguir viure i educar-se”, assenyala sobre el pare de Santiago Ramón y Cajal, de qui assegura que va jugar un enorme paper a la vida del seu fill.
Finalment, a “Un mundo feliz, ¿sigue siendo una utopía?”, l’acadèmic es dedica a la figura del filòsof britànic Aldous Huxley, a qui se’l considera un dels més claus representants del pensament modern. “La novel·la ‘Un mundo feliz’ (1932) anticipa el desenvolupament en tecnologia reproductiva, cultius humans i hipnopèdia, maneig de les emocions per mitjà de drogues (soma) que, combinades, canvien radicalment la societat. Descriu un món futurista, utòpic, altament regulat i tecnològic, arrenca amb la visita per part d’un grup d’estudiants al Centre d’Incubació i Condicionament de Londres, on el director de la fàbrica explica als joves com es divideix la població, ja des de la seva incubació. Segons la seva condició genètica, prèviament alterada, la societat es divideix des dels Alpha fins als Epsilon, de més a menys intel·ligència”, explica.
