Karl Jaspers
Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ofereix els millors consells per al present recollits d’autors clàssics als articles “La vigencia filosófica de Karl Jaspers”, “Las reflexiones de Epicuro para una vida feliz”, “Consejos de Lucrecio para alcanzar la serenidad”, “45 máximas de Séneca para el siglo XXI” i “10 ideas de Marco Aurelio a tener en cuenta”, publicats entre els passats 16 de març i 2 de maig a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.
A “La vigencia filosófica de Karl Jaspers”, l’acadèmic recorda com aquest filòsof i psiquiatre a alemany es va mostrar molt insatisfet amb la manera com la comunitat mèdica de l’època abordava l’estudi de les malalties mentals i es va proposar la meta de millorar la situació. “La insatisfacció de Karl Jaspers amb la comprensió popular de les malalties mentals el va portar a qüestionar tant el criteri de diagnòstic com els mètodes clínics de la psiquiatria. Va introduir un nou mètode d’estudi. Va estudiar diversos pacients en detall, registrant informació biogràfica respecte d’aquests i notes de com se sentien sobre els seus símptomes. Això va arribar a ser conegut com el mètode biogràfic”, explica.
D’altra banda, a “Las reflexiones de Epicuro para una vida feliz”, Callabed explica que per al filòsof grec calia trobar valors individuals sobre els quals edificar la felicitat personal. “Epicur (Samos, 341 a.C. – Atenes, 270 a.C.) ho tenia clar: ‘El plaer que es persegueix ha de ser bo i valuós. En l’epicureisme les idees se centren en reflexions morals que permeten una vida feliç. Consistia a saber viure com ésser humà, membre d’un Estat sense fronteres que és un món canviant, incert i amenaçador. Calia trobar valors individuals, ja que els col·lectius s’havien esfumat, sobre els quals edificar la felicitat personal”, assenyala.
A “Consejos de Lucrecio para alcanzar la serenidad”, el president del Club de Pediatria Social apunta les receptes del poeta de l’Antiguitat clàssica sobre la tranquil·litat i el plaer de la vida tranquil·la assolibles per a tothom. “Per a Lucreci, l’esperit té desitjos com l’avarícia, l’ambició, l’honor, que han de ser rebutjats. Lucreci fa referència en el seu poema a les tres primeres màximes del tetrafàrmac epicuri: ‘No tinguis por dels déus, no et preocupis per la mort; el que és bo és fàcil d’aconseguir, el que és terrible és fàcil de suportar'”, resumeix.
Dr. Joaquín Callabed
A “45 máximas de Séneca para el siglo XXI”, l’acadèmic esbossa les principals pautes de l’obra de la principal font escrita de filosofia estoica que s’ha conservat fins a l’actualitat. “La influència de Sèneca discorre en tot l’humanisme i altres corrents renaixentistes. La seva afirmació de la igualtat de tots els homes, el seu menyspreu a la superstició, les seves opinions antropocentristes, la propugnació d’una vida sòbria i moderada com a manera de trobar la felicitat, es farien un forat al pensament renaixentista”, considera l’expert.
Finalment, a “10 ideas de Marco Aurelio a tener en cuenta”, Callabed aborda l’obra de l’autor de les “Meditacions”, considerades com un monument literari a un govern al servei del deure. “La seva doctrina filosòfica estava basada en el domini i control dels fets, coses i passions que pertorben la vida, valent-se de la valentia i la raó del caràcter personal. Com a éssers racionals, el seu objectiu era assolir, basant-se en la tolerància i autocontrol, l’eudaimonia (felicitat o benaurança) i la saviesa a acceptar el moment tal com es presenta, en no deixar-se dominar pel desig de plaer, la recompensa immediata o la por al dolor; en definitiva, es tracta d’emprar la ment per comprendre el món i acollir-se al pla de la natura”, resumeix l’autor l’estoïcisme que va abraçar el significat emperador romà.
