Maria Àngels Calvo
Catedràtica de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona; acadèmica de número de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Maria Àngels Calvo, catedràtica del Departament d’Anatomia i Salut Animal de la Universitat Autònoma de Barcelona, secretària general de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya i acadèmica de número i vice-presidenta de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va protagonitzar el passat 30 de juny dins del marc de les sessions de la Secció Segona de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya, de la qual també n’és acadèmica numerària, la sessió “Bacteriòfags. Una possible alternativa als antibiotics?”, en què va plantejar una solució a un problema cada cop més evident a la sanitat humana i animal: la resistència de molts patògens als antibiòtics.
“Hi ha diferents opcions per treballar entorns amb menys patògens, combatent-los amb èxit mitjançant l’ús de probiòtics i prebiòtics, bacteriocines, enzims, àcids orgànics, extractes naturals i, finalment, bacteriòfags, un tipus de virus que es coneix des de principis del segle XX que infecta les cèl·lules d’un bacteri i l’acaben destruint”, va iniciar la vice-presidenta de la RAED la seva intervenció. Es coneix com a fagoteràpia la tècnica que s’ha desenvolupat per fer servir aquests bacteriòfags en la lluita contra determinats patògens. Calvo, tot i això, va alertar sobre el seu ús, ja que en el cas de la diftèria, el bacteriòfag juga un paper determinant en el paper patogen del bacteri que provoca la malaltia.
L’experta va assenyalar en la seva xerrada un exemple paradigmàtic sobre el paper d’aquests virus: les observacions que va fer el bacteriòleg britànic Ernest Hankin a les aigües del riu Ganges ja el 1896 sobre l’activitat antimicrobiana que va observar en un patogen mortal per a l’ésser humà com el Vibrio cholerae, causant del còlera. Al llarg dels anys, altres reconeguts bacteriòlegs van documentar processos similars sobre altres bacteris en diferents entorns. El microbiòleg franco-canadenc Félix d’Herelle va fixar el fenomen el 1917 reconeixent i donant el seu nom als bacteriòfags.
Maria Àngels Calvo va repassar els èxits que ja s’han aconseguit en el camp de la veterinària en l’ús d’aquests virus amb finalitats terapèutiques. Les recerques en microbiologia veterinària han permès combatre mitjançant bacteriòfags patògens com ara la Salmonel·la en poltres i diversos tipus d’aus; l’Scherichi coli en rates, ratolins, poltres, vedells, garrins i xais; el Clostridium difficile en hàmsters; l’Acinetobàcter baumanii en rates i ratolins; el Pseudomonas aeruginosa també en rates i ratolins, o el Staphylococcus aureus en ratolins i vaques. Totes aquestes experiències han permès certificar l’efectivitat de l’ús d’aquests virus per combatre el contagi de les malalties provocades per aquesta sèrie de bacteris patògens sense afectar la microbiota, originant a més una baixa resposta immunògena.
L’acadèmica va destacar els avantatges de l’ús terapèutic d’aquests virus, especialment en comparació amb els antibiòtics: “Els bacteriòfags poden arribar a zones de l’organisme on no arriben els antibiòtics, eliminen amb eficiència tots els patògens, es poden administrar com a tractament preventiu i la seva producció és molt més ràpida que la dels antibiòtics”, va assenyalar. Així mateix, va apuntar la modificació genètica que s’està portant a terme sobre aquests virus per fer-los més efectius i segurs en una línia de recerca de la farmacologia que pot marcar futurs tractaments.
