Alban Ahouré, professor d’Economia a la Universitat d’Abidjan Félix Houphouët Boigny, va ingressar com a acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una solemne cerimònia que es va celebrar l’11 d’abril passat a Foment del Treball, seu de l’Acadèmia. El recipienari va llegir el discurs d’ingrés “Capital humain et qualité des institutions: catalyseurs de l’accélération de la transformation structurelle a Afrique Subsaharienne”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmic de número i vicepresident de la Junta de Govern de la RAED Jaume Llopis.
El nou acadèmic d’honor va iniciar la seva intervenció esbossant els fonaments teòrics i els fonaments empírics que incideixen en la transformació estructural d’una economia en desenvolupament i en els indicadors que permeten avaluar la incidència de les polítiques que cerquen aquesta transformació i exposar diversos estudis de cas. En concret, l’expert va abordar exemples de polítiques per oferir educació i atenció sanitària de qualitat i la seva incidència en el desenvolupament econòmic, polítiques per desenvolupar el teixit industrial, diversos models d’incentius a la regulació dels mercats, aliances entre l’Estat, el sector privat i la societat civil, el desenvolupament de sistemes territorials dinnovació mitjançant clústers i programes de coherència i coordinació entre iniciatives política i sectorials.
Entrant en matèria, va abordar l’anàlisi de la transformació estructural de les economies de l’Àfrica subsahariana, intentant oferir una explicació sobre les dificultats i l’evolució alentida. Com a exemple, va exposar el que coneix millor i més ha estudiat: la transformació estructural de l’economia de Costa d’Ivori, centrant-se en el pes del sector primari, atenent les seves limitacions i l’escassetat de formació adequada i de recursos humans qualificats. A partir d’aquí, va intentar plantejar diverses solucions per incidir de manera eficaç en l’acceleració de les mesures estructurals específiques necessàries per transformar-les.
“Per accelerar la transformació estructural de les economies de l’Àfrica subsahariana cal un enfocament global, amb factors tant macroeconòmics com microeconòmics. Cal enfortir les institucions i els seus governs, implementar reformes per millorar l’entorn empresarial, com ara la simplificació de regulacions i la garantia de els drets de propietat, invertir en capital humà millorant la qualitat de l’educació i la formació professional per satisfer les demandes del mercat laboral, fomentar iniciatives de salut per garantir una força laboral sana i productiva, diversificar les economies reduint la dependència del sector primari, encara que aportant-li valor; millorar les infraestructures i el transport, així com les xarxes d’energia i comunicació; invertir en fonts d’energia sostenibles per garantir el subministrament, i millorar la cooperació interafricana amb l’establiment d’estàndards a tots els països per simplificar les transaccions transfrontereres”, va explicar el recipienari.
Per a Ahouré, el principal problema de desenvolupament econòmic dels països subsaharians es troba en les baixes inversions en serveis bàsics i la manca de democràcies consolidades que ofereixin seguretat als inversors. “L’establiment de democràcies fermes i el diàleg entre els actors públics i privats que constitueixen les societats, així com el respecte dels drets fonamentals continuen sent essencials per al desenvolupament i el benestar i, en última instància, per a una transformació estructural i efectiva de les economies de la regió”, va concloure.
Ahouré ha treballat com a consultor per a ministeris, organismes regionals i organitzacions internacionals com ara el Banc Mundial, el Banc Africà de Desenvolupament i les Nacions Unides. Els seus estudis i publicacions s’han centrat en l’economia del treball, l’economia del desenvolupament i l’economia de les institucions, així com l’impacte de la Covid-19, l’avaluació de les polítiques econòmiques, el desenvolupament dels recursos humans i les estratègies per a la transformació estructural de les economies en desenvolupament, la seva competitivitat i modernització. També ha participat activament a formar executius de l’administració pública, el sector privat i la societat civil.