Sr. Jesús Alberto García Riesco
Jesús Alberto García Riesco, coronel de l’Exèrcit de Terra, politòleg i col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona a l’article “Drones y moral de combate”, publicat al diari digital La Crítica el passat 14 d’agost, sobre com aquestes naus no tripulades de petites dimensions però notable poder ofensiu han canviat la manera de fer la guerra convencional, la qual cosa suposa un terrible cop a la moral de combat de l’adversari, ja que desenvolupen una por persistent entre els combatents, els seus bombardejos sobre la rereguarda enemiga són aterridors i aporten a les operacions especials un potencial amenaçador. Davant d’ells només cal millorar les defenses aèries i dominar l’espectre electromagnètic.
“La freda recerca de soldats que se senten peces de cacera activa una por persistent pròpia de qui se sap sempre amenaçat. El so dels drons altera el comportament perquè és impossible determinar a qui estan rastrejant. La presència gairebé contínua de drons crea ansietat anticipatòria, una forma de trastorn d’estrès postreumàtic. Les àrees de rereguarda tampoc no són segures, ja que els drons estenen les zones de perill més enllà de l’abast de l’artilleria. Les unitats logístiques queden immobilitats i no poden fer els subministraments ni evacuar els ferits”, explica l’expert en un article amb clara vocació divulgadora.
Per a García Riesco, una altra dimensió rellevant d’aquest armament és la desconnexió física i emocional entre l’operador i l’objectiu. En dirigir drons des de llocs remots, els soldats poden sentir una espècie de deshumanització en la seva intervenció, comparant-ho amb la distància emocional dels videojocs. Aquella separació impossibilita la comprensió plena de les conseqüències de les seves accions, el que pot generar sentiments de culpa o angoixa.
Finalment, es planteja que els avenços tecnològics en armament requereixen una revisió ètica urgent del concepte clàssic de moral de combat. La guerra contemporània, amb la seva desvinculació física entre agressor i agredit, posa en dubte valors militars tradicionals; el text crida a reflexionar sobre com preservar els principis ètics en conflictes en els quals la precisió tecnològica conviu amb el terror invisible.
“Els drons creen una constant ansietat que erosiona substancialment la moral de combat dels atacats, per la qual cosa un primer pas imprescindible és disposar d’una defensa aèria fiable i de cert domini de l’espectre electromagnètic. Sense protecció, en la línia del front els soldats no veuen el dron ni són capaços de fer-lo caure abans del mortal atac; tampoc no poden sortir dels seus búnquers. A les ciutats, el so dels eixams terroritza una població que passa les nits en refugis improvisats. Els operadors de drons, en romandre desconnectats de l’enemic, es deshumanitzen fins al punt de considerar que hi són al món fictici del videojoc, el que afecta la seva moral i suggereix que les noves tecnologies canvien el sistema de valors militars de manera que fan que l’ètica militar tradicional sigui inaplicable”, conclou García Riesco.
