Dr. Francisco López Muñoz
Francisco López Muñoz, catedràtic de Farmacologia i vicerector de Recerca, Ciència i Doctorat de la Universitat Camilo José Cela, membre fundador del Comitè d’Observació de l’Observatori de Drets Humans d’Espanya, membre de la de l’Acadèmia de les Ciències i les Arts Militars, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAEU), ha obtingut el doctorat en Biomedicina i Farmàcia per la Universitat de València amb la tesi doctoral “El papel de la serendipia en el descubrimiento de los fármacos antidepresivos y reguladores del humor”, que va llegir el passat 24 de juliol al Saló de Graus de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació d’aquest centre. La tesi ha estat dirigida per María Pilar D’Ocón, catedràtica de Farmacologia de la mateixa universitat.
L’expert demostra al seu estudi com els descobriments vinculats a l’atzar o a la casualitat han constituït una constant permanent al llarg de la història de la ciència, àmbit en el qual s’ha popularitzat l’ús del concepte de serendipitat. L’origen d’aquest terme cal buscar-ho en la correspondència mantinguda entre l’escriptor, polític i historiador anglès Horace Walpole i el seu compatriota el diplomàtic Horace Mann, i en concret en una epístola en la qual es fa referència al clàssic conte d’origen persa ‘Els tres prínceps de Serendip’, on es recullen els dos components que haurien d’integrar el concepte de serendipitat: accident i sagacitat. Per tant, no s’han de considerar sinònimes les accepcions descobriment fortuït i serendipitat, atesa la intencionalitat i oportunitat que enclou aquest nou concepte.
Per a López Muñoz, la sagacitat sempre precedeix i condueix a l’observació en els descobriments no serendípics, però als descobriments serendípics la sagacitat es manifesta després de l’observació inesperada. El descobriment de la major part dels agents psicofarmacològics que van revolucionar l’assistència psiquiàtrica tampoc ha escapat a aquesta conceptualització. La major part d’aquests descobriments han estat considerats, fins i tot pels mateixos investigadors involucrats en ells, a conseqüència de la intervenció de l’atzar o de la serendipitat. A la seva tesi, l’acadèmic desglossa el paper real que va exercir la serendipitat en les troballes que van confluir en el descobriment dels fàrmacs fets servir durant els últims 70 anys (des de la denominada revolució de la psicofarmacologia en la dècada del 1950) en el tractament dels trastorns de l’humor, fàrmacs antidepressius i reguladors de l’humor.
López Muñoz defensa la hipòtesi del pas gradual a l’arquetip del descobriment d’agents antidepressius i estabilitzadors de l’humor des d’un període inicial en què dominava un patró mixt, barreja de troballes serendípics i no serendípics, a un període més actual en què la serendipitat ha perdut protagonisme i ha triomfat la política de disseny racional dels fàrmacs. Per això, el doctorand fa servir la definició operativa de serendipitat proposada pel grup de recerca sobre aquesta material que ell mateix dirigeix i les bases de dades farmacèutiques més rellevants, així com els serveis de documentació de les mateixes companyies i reconeguts textos històrics.
Els resultats obtinguts confirmen que les troballes serendípiques pures són força excepcionals, podent catalogar-se únicament com a tals els descobriments de l’efecte anticonvulsivante de l’àcid valproic i el posterior efecte eutimitzant del valproat. Al contrari, la majoria de les troballes presenten un caràcter mixt, en el qual es barregen troballes serendípiques i no serendípiques, i generalment segueixen un patró consistent que parteix d’una observació inicial serendípica. Tal és el cas de les sals de liti, la imipramina, la iproniazida, la mianserina i la moclobemida. Molt menys freqüents han estat els patrons mixtos que comencen amb una apreciació no serendípica que condueix secundàriament a descobriments de caràcter serendípic, que només s’ha posat de manifest en el cas de la lamotrigina en el tractament preventiu de nous episodis depressius del trastorn bipolar i de l’acció antidepressiva de l’esketamina. Entre els descobriments no serendípics es troben el desenvolupament de la fluoxetina i de la resta d’inhibidors selectius de la recaptació de serotonina i altres nous antidepressius de diferents famílies, així com el descobriment de l’efecte antimaníac dels antipsicòtics atípics.
Reconegut divulgador de la història contemporània, la literatura espanyola dels Segles d’Or i la medicina i farmacologia, López Muñoz és doctor en Medicina i Cirurgia i doctor en Llengua i Literatura Espanyoles, especialista en Medicina Farmacèutica i diplomat en Estudis sobre l’Holocaust per l’Escola Internacional per als Estudis de l’Holocaust de Iad Vaixem, a Jerusalem. És investigador de l’Institut d’Investigació Hospital 12 d’Octubre de Madrid i membre de prestigioses acadèmies científiques internacionals. Ha participat en nombroses recerques i és autor de monografies i articles a les seves àrees d’investigació. Recentment ha estat nomenat de forma honorífica coronel de Kentucky i Guàrdia Civil Honorari, coincidint amb el 25è aniversari de la creació d’aquesta figura, la màxima distinció civil del cos, que s’atorga de forma excepcional.
