Mariàngela Vilallonga, reconeguda especialista en la interpretació de la tradició clàssica a la cultura catalana, ingressa a la Reial Acadèmia
Mariàngela Vilallonga, doctora en Filologia Clàssica i directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, va ingressar com acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant una cerimònia que es va celebrar el passat 30 d’octubre a la sala d’actes de Foment del Treball Nacional, a Barcelona. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “Noucentisme, avantguardisme i model de país: la centralitat de la cultura”. Li va respondre en nom de la Reial Corporació l’acadèmica de número Maria Àngels Calvo. L’acte va estar encapçalat pel president de la Junta de Govern de la RAED, Alfredo Rocafort; el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros; el president de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Josep Antoni Bombí, i el president de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya, Josep Llupià. També va destacar la presència de l’expresident de l’Institut d’Estudis Catalans Salvador Giner.
Catedràtica en Filologia Llatina, la nova acadèmica va reflexionar en la seva exposició sobre la construcció d’un moviment cultural, social i polític fonamentat en la cultura clàssica. “El Noucentisme és un dels moviments que ha deixat una empremta més profunda a la societat catalana d’avui, que ens ha forjat com a poble, per voluntat d’un col·lectiu que va tenir la capacitat de convèncer a la seva generació i fer-la avançar. El moment que vivim, amb totes les seves llums i les seves ombres, és hereu d’aquell projecte noucentista, en la política, en la societat i en la cultura”, va considerar Vilallonga.
La nova acadèmica va repassar tot el projecte cultural noucentista, centrant-se específicament en dues manifestacions que van superar amb escreix l’àmbit cultural: la creació de l’Institut d’Estudis Catalans per part d’Enric Prat de la Riba i la Fundació Bernat Metge, impulsada per Francesc Cambó. Dos projectes culturals reeixits i encara existents emmarcats dins d’un projecte polític de curta durada. “La tradició i traducció dels clàssics llatins i grecs com modeladors d’un discurs de país han estat, així mateix, objecte de reflexió i estudi, pel nexe que representaven entre tots dos projectes culturals”, va assenyalar Vilallonga.
L’estudiosa també va abordar al seu treball l’herència del Modernisme, la influència de les avantguardes en aquest període i davant d’aquest projecte de construcció cultural i nacional i la resposta que van oferir a aquesta cultura institucional mitjançant el denominat “Manifest Groc” els artistes Salvador Dalí, Lluís Montanyà i Sebastià Gasch.
