Javier López-Galiacho, professor titular de Dret Civil de la Universitat Rey Juan Carlos, director de Compliment i Sostenibilitat de Fomento de Construcciones y Contratas, president de l’Associació d’Amics dels Teatres Històrics d’Espanya i del Fòrum Mazzantini i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va presentar el passat 13 de maig al Teatre Muñoz Seca de Madrid la seva última obra, “El lector de Galdós” (Pigmalió), en què recrea un ampli diàleg entre Benito Pérez Galdós i qui va exercir com el seu lector privat després de quedar-se cec, que va ser el besavi del mateix acadèmic, l’actor Pepe López Alonso. López-Galiacho assegura que l’obra busca humanitzar la figura de Galdós i destacar-ne la importància en la societat actual.
La conversa entre escriptor i lector aborda les visions polítiques i literàries de Galdós, el seu desenvolupament com a escriptor i la seva experimentació al món del teatre. En concret, la xerrada aborda diversos aspectes de l’àmbit dramàtic de l’època, i destaquen companyies, estrenes i actrius, entre les quals destaquen María Guerrero o Margarida Xirgu. El diàleg entre els personatges és ple d’acudits i anècdotes, esdevenint una aproximació didàctica a la vida i obra del reconegut autor, principal exponent del realisme i naturalisme de la literatura espanyola. L’obra està prologada per José María Paz Gago, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat de La Corunya i un dels grans estudiosos de l’obra de Galdós.
“L’obra neix arran del centenari de la mort del Galdós, el 4 de gener del 2020, quan parlant amb Manuel Galiana li vaig comentar que li podia escriure una obra de teatre, perquè tenia l’agument d’una dada certa, el meu besavi, l’actor Pepe López Alonso, va ser el lector privat de Galdós i així ho testifica una fotografia, del 1918 o del 1919. Es tracta d’una imatge que ha anat passant de generació en generació, de manera que en sóc el dipositari. És més, espero donar aquesta fotografia ja d’un Galdós cec i el meu besavi llegint el Museu de Pérez Galdós a Las Palmas de Gran Canària. Arran d’això vaig dir a Manuel Galiana que en uns mesos tindria l’obra teatral, però es va creuar la pandèmia, cosa que també em va servir per documentar-me, perquè tot el que apareix a l’obra no és invenció, i m’explico: sí que ho és el diàleg, perquè el lector fa de periodista”, explica el mateix López-Galiacho al diari “La Tribuna de Albacete”, que es va fer ressò de la presentació.
“Javier López-Galiacho recrea amb solvent imaginació la relació d’un Galdós ancià i cec amb l’actor Pepe López Alonso, que fa de lector per al novel·lista, afectat per una greu queratitis. En el marc escenogràfic del seu últim domicili madrileny es desenvolupa aquesta interessant conversa, un dia de gener del 1919. El discurs d’ambdós interlocutors està quallat de ferms castissos i sucoses anècdotes que López-Galiacho va enfilant amb soltesa, tot això amb un estil d’època molt versemblant i aconseguit, fins al punt que es fonen i confonen les frases reals del canari amb què reinventa l’hàbil ploma de l’autor de ‘Fortunata y Jacinta’, analitzant amb deteniment les seves aportacions a la literatura dramàtica. En suma, un vibrant homenatge a Benito Pérez Galdós, eximi escriptor i intel·lectual de primera línia, que Javier López-Galiacho ha sabut ordir amb mestratge i solvència”, assenyala Paz Gago al seu pròleg.
López-Galiacho ha estat director del Col·legi Major San Pablo de Madrid i secretari general i cap de la divisió de Dret de la Fundació Cisneros de la Universitat Complutense de Madrid i va ser director del Màster Oficial d’Accés a l’Advocacia de la Facultat de Dret de la Universitat CEU San Pablo, centre del qual també va ser patró. Atesora un compromís dilatat amb la cultura, i a més d’investigador, escriptor i columnista en diversos mitjans de comunicació és autor de diversos llibres i d’una llarga llista de treballs de recerca en el camp del dret civil, el bon govern corporatiu, fundacions i sostenibilitat i ètica empresarial.