Dr. Jaume Antich Soler
Jaume Antich, secretari general del Col·legi d’Advocats Penal Internacional, professor de Dret Penal de la Universitat Autònoma de Barcelona i acadèmic numerari electe de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “El Dret Penal a l’Antic Egipte”, que va presentar al VII Acte Internacional que la Reial Corporació va celebrar a Egipte l’any passat sota el títol genèric “Explorant el passat mil·lenari: una expedició científica als tresors d’Egipte”. El treball aborda els fonaments del sistema de justícia penal a l’època dels faraons, els procediments judicials, els delictes i les seves penes, així com la influència que va tenir a la societat de l’Antic Egipte.
“Resulta fascinant entendre com es percebia en aquells temps aquest Dret Penal i el seu sistema de justícia, així com el poder vertebrador de les garanties del manteniment del sistema en aquells llunyans temps. Malgrat les discrepàncies entre diversos autors, i de la dificultat en el maneig de les fonts, podem extreure una base comuna sòlida sobre la qual s’aferma i desenvolupa un Dret Penal, sui generis, de milers d’anys d’antiguitat. Curiosament veurem que hi ha delictes, a més dels anomenats clàssics, que perduren a través dels temps, com per exemple els de corrupció pública”, introdueix el mateix autor el seu estudi.
L’expert destaca que, tot i que difereix significativament dels sistemes jurídics moderns, ja hi havia a l’Antic Egipte institucions i procediments que regulaven delictes i càstigs, amb un fort èmfasi a mantenir l’ordre social i estatal. La influència de principis religiosos és evident, ja que el sistema jurídic estava estretament vinculat a la religió i a la cosmovisió egípcia, on la justícia es concebia com un reflex de l’ordre còsmic, representat per la deessa Maat, símbol de justícia, veritat i harmonia. L’anàlisi històrica revela una evolució al sistema de justícia i càstigs al llarg de les diferents dinasties. Als períodes predinàstics i del Regne Antic predominava un enfocament basat en la revenja i la restauració, amb procediments rudimentaris i un fort component ritual. Amb la consolidació de l’Imperi Mitjà es va formalitzar el sistema judicial, introduint-se càstigs severs com mutilacions i execucions i establint-se tribunals jeràrquics. A l’Imperi Nou, els càstigs van adquirir un caràcter més ritualitzat i exemplar, amb una forta influència religiosa i la dependència d’oracles per a la presa de decisions. Durant el Tercer Període Intermedi i les dominacions estrangeres es van incorporar pràctiques foranes i va disminuir l’ús de la pena de mort, encara que el sistema va mantenir la seva complexitat normativa, integrant elements religiosos, morals i polítics.
L’acadèmic electe assenyala com el sistema judicial egipci es caracteritzava per la seva estructura jeràrquica, amb tribunals locals com el Kenbet i òrgans superiors, incloent-hi el Gran Kenbet i tribunals especialitzats. La justícia s’administrava mitjançant procediments que començaven amb un jurament, i la falsedat era severament castigada. La figura dels advocats no existia, a causa dels riscos de seducció al tribunal, i els delictes es classificaven en contra de l’Estat, les persones, la propietat i la religió. Els càstigs incloïen la mort, mutilacions, empalament i crema, sent les penes severes en delictes greus, moltes vegades vinculades a rituals religiosos. Pel que fa als drets de les dones, gaudien de la propietat i la participació en els judicis, sent destacada la figura de Nebet, una de les primeres jutgesses i visirs. La justícia a Egipte també es caracteritzava pel seu caràcter dual, combinant aspectes legals i religiosos amb procediments que incloïen denúncies, testimonis, juraments, consultes a oracles i càstigs físics. La documentació d’aquests processos es realitza en inscripcions, línies, relleus i textos històrics, que reflecteixen la importància de la religió a l’administració de justícia.
El que podria definir-se, en conclusió, com a Dret Penal a l’Antic Egipte constituïa un sistema complex i profundament influït per la religió, la moral i la política. La seva finalitat principal era mantenir l’ordre social i còsmic mitjançant un conjunt d’institucions, procediments i càstigs que reflectien una concepció de justícia diferent, basada en l’autoritat divina i en la preservació de l’equilibri universal. L’expert, tot i això, alerta que la recerca en aquest camp requereix cautela, ja que les fonts arqueològiques i documentals són complexes i subjectes a interpretacions variades, però permeten comprendre un sistema sui generis amb arrels profundes en la història jurídica de la humanitat. Antich és vocal de la Comissió de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i assessor de la seva Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans i membre d’honor del Consell Superior Europeu de Doctors i Doctors Honoris Causa.
