Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, expresidenta i exministra d’Educació d’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina, reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor i membre del Senat de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED ), va participar el passat 16 de març al fòrum “Mujeres que mueven Ecuador”, organitzat a Quito per la multinacional francesa L’Oréal per abordar l’apoderament de les dones llatinoamericanes i qüestions més concretes com ara la diversitat, la inclusió, la sostenibilitat i la tecnologia des d’un punt de vista femení. A la sessió també van participar Cecilia Paredes, primera rectora de l’Escola Superior Politècnica del Litoral; María Paz Jervis, la primera presidenta de la Cambra d’Indústries i Producció de l’Equador, i Gisela Montalvo, directora de la Cambra d’Innovació i Tecnologia Equatoriana.
Preguntada en el seu paper d’excap d’Estat, Arteaga va considerar que de cara a les properes eleccions presidencials al país, les candidatures a la Presidència i Vicepresidència hauran de ser paritàries, per la qual cosa va confiar que aviat deixi de ser l’única dona als retrats dels expresidents que adornen el Palau de Carondelet, seu del poder executiu. “La lactància i la maternitat les seguirem fent nosaltres, però la cura ha de ser compartida i criar la família és una tasca dels qui la formen”, va considerar l’acadèmica, destacant el paper de la dona política i càrrecs de representació.
Paredes, per la seva banda, va destacar la importància de treballar amb les nenes i enfocar-se per tal que s’adonin que poden assolir el que es proposin i va apuntar la tasca dels docents i l’aparició de referents que permetin fer que moltes nenes les vulguin imitar. Per part seva, Jervis va apel·lar a la implementació de polítiques públiques dirigides a aconseguir una igualtat efectiva i es va declarar una defensora a ultrança de les quotes de gènere. Així mateix, va instar que les nenes que es vulguin obrir camí en càrrecs de direcció ho puguin fer en un món d’homes i de dones, no només d’homes. Montalvo va exposar la seva experiència familiar, que va posar com a exemple, ja que el seu marit no va tenir objeccions a mudar-se amb ella a l’estranger i a dedicar-se a les feines de la llar mentre ella era la que treballava fora de casa.
Durant més de dues dècades, Arteaga ha liderat transformacions en el camp de l’educació i la cultura a l’Equador. A més de ser ministra d’Educació, s’ha destacat pel seu lideratge en temes educatius des de la societat civil, el compromís amb la democràcia, la sostenibilitat ambiental i la capacitat per identificar problemes i dissenyar iniciatives innovadores, per generar un impacte social que l’actual model d’ensenyament en línia potenciat per la pandèmia ara afavoreix. L’acadèmica ha reforçat la imatge de lideratge que ja tenia a Amèrica Llatina després de la seva candidatura a la Secretaria General Iberoamericana, organització creada l’any 2003 que agrupa els 22 països que conformen la comunitat iberoamericana, i a la Secretaria General de l’Organització de les Nacions Unides a proposta de l’organització juvenil Forward. Una candidatura popular que l’ONU no va arribar a formalitzar malgrat que preveu aquest tipus d’iniciatives als seus reglaments, però que va permetre a l’acadèmica d’honor reivindicar el paper de la societat civil i més en particular de la joventut iberoamericana.
