Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 5 de maig al dipòsit del llegat de l’enginyer, matemàtic i inventor espanyol Leonardo Torres Quevedo, considerat com un dels precursors de la robòtica, la cibernètica i la informàtica, a la Capsa de les Lletres de l’Institut Cervantes, arxiu que guarda documents i objectes personals de gran valor científic de figures clau de les humanitats i les ciències d’Espanya. A la cerimònia també hi van participar el director de l’Institut Cervantes, Luis García Montero; el president de la Reial Acadèmia d’Enginyeria, Antonio Colino, i la néta de l’investigador Mercedes Torres Quevedo, a més de nombrosos representants de l’àmbit acadèmic i universitari.
El llegat conté diverses peces manuscrites de principis del segle XX, dues cartes autògrafes originals signades de Torres Quevedo, amb els seus sobres i mata-segells, enviades a la seva neboda Ana Torres-Quevedo Allsop; diversos calcs originals de cartes remeses per l’enginyer a diferents personalitats i institucions des del Centre d’Assaigs d’Aeronàutica-Laboratori d’Automàtica (1918); una làmina del cargol sense fi, una màquina per resoldre equacions algebraiques, i destacades publicacions com el “Milestone”, una distinció atorgada per l’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics, i set llibres, publicats entre 1994 i 2022 sobre la figura de l’inventor les seves patents, entre els quals es troben les edicions numerades trilingües (espanyol-francès-anglès) dels “Assajos sobre Automàtica i l’Aritmòmetre electromecànic”, editats per González de Posada.
També forma part d’aquest llegat la darrera obra dedicada per l’acadèmic d’honor de la RAED juntament amb Francisco González Redondo, professor d’Història de la Ciència a la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid, a la figura i obra de Torres Quevedo: “La obra de Leonardo Torres Quevedo” (Los Cántabros), un complet estudi realitzat per tots dos sobre l’obra d’aquest particular enginyer i inventor espanyol de finals del segle XIX i principis del XX que sintetitza els seus deu treballs més representatius, reproduïts a partir dels originals, del conjunt d’una obra que el va portar a ser considerat “l’inventor més prodigiós del seu temps. Entre aquests textos destaquen les patents del transbordador i dels seus dirigibles, les memòries i els assaigs sobre les màquines algèbriques, el concepte d’automàtica i l’aritmòmetre electromecànic i les controvèrsies al voltant del telekino.
Al llarg de gairebé 500 pàgines il·lustrades es presenta la trajectòria de l’inventor i la reproducció facsímil, a tot color, de les patents i les memòries més representatives de la seva trajectòria. Torres Quevedo va destacar en el seu temps pel desenvolupament d’unes màquines algèbriques que ocupen un lloc preeminent a la història de la computació en aquesta fase mecànica que va concloure definitivament amb l’aparició dels ordinadors electròniques ja entrat el segle XX. A més, va ser un investigador i teoritzador fonamental per al desenvolupament de la computació, com demostra el seu estudi “Ensayos sobre automática. Su definición. Extensión teórica de sus aplicaciones”, una obra pionera i fonamental en la història del pensament automàtic i, per extensió, informàtic.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. És també acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
