Dr. Ignacio Buqueras
Ignacio Buqueras, president de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica l’article “Dia Internacional del Patrimoni Mundial”, escrit amb motiu d’aquesta celebració, que rememora l’aprovació de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural per part de la Unesco el 1972.
Cada 16 de novembre se celebra a tot el món el Dia Internacional del Patrimoni Mundial, institucionalitzat per la Unesco a París el 16 de novembre del 1972, fa 50 anys, amb l’aprovació de la Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Cultural i Natural.
Permeteu-me unes poques dades històriques, que ens facilitaran una aproximació a la Unesco i a les declaracions del Patrimoni Mundial. Acabada la Segona Guerra Mundial, es va celebrar a Londres, de l’1 al 16 de novembre de 1945, una conferència de Nacions Unides per a la constitució d’una organització educativa i cultural. França i Anglaterra van ser les promotores. S’hi van reunir els representants d’uns 40 estats. Una de les conclusions de la conferència va ser la creació de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura, que van signar 37 estats. Espanya s’hi va incorporar el 1953. A París, el 16 de novembre de 1972, van aprovar la convenció esmentada per protegir el deteriorament imparable d’alguns dels monuments emblemàtics mundials, referents de la cultura dels pobles al transcurs de la història. L’alarma del moment va ser la construcció de la presa d’Assuan, a Egipte, que amenaçava la destrucció de les poques restes de la cultura núbia. Recentment, una crida d’atenció impactant ha estat el greu incendi de la Catedral de Notre Dame.
El 1982, la Unesco va ampliar la protecció internacional als espais materials, el Patrimoni Natural. El 1999, a l’etapa de Federico Mayor Zaragoza com el seu director general, es va incorporar la protecció al Patrimoni Mundial i Intangible, que acull, protegeix i projecta les tradicions orals, les llengües, la música, els costums, la medicina tradicional o la gastronomia.
Espanya
Espanya, tot i ser un dels primers països a signar la Convenció per a la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural, no va aconseguir béns a la llista oficial de la Unesco fins al 1984. Van ser el centre històric de Còrdova, l’Alhambra i el Generalife de Granada, la catedral de Burgos, el monestir i lloc de l’Escorial a Madrid, el Palau Güell, el Parc Güell i la Casa Milà a Barcelona, i les obres d’Antoni Gaudí. Actualment, Espanya és un dels líders mundials en reconeixements. Som el quart país del món amb França, després d’Itàlia, la Xina i Alemanya. Són 49 les declaracions del Patrimoni Cultural i Natural i 19 les declaracions del Patrimoni Immaterial. Això fa un total de 68 declaracions, cosa que ens dona una idea del patrimoni ric i variat, tant natural com cultural i immaterial d’Espanya. Així i tot, majoritàriament, els espanyols no són coneixedors de la nostra riquesa, del seu valor, de la seva importància i transcendència. Tots, des de nens, hauríem de rebre una pedagogia sobre el nostre patrimoni mundial. No hi ha comunitat autònoma que no tingui cap bé declarat. Exposat el que hem dit, comprendran la meva decisió de fer un pas endavant al costat de destacades persones per actuar en un sector necessitat de màxima atenció, protecció i col·laboració.
Adiprope
L’any 2018 vam constituir l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d’Espanya, Adiprope. L’any 2021 vam iniciar el llarg i complex camí per convertir l’Associació en la Fundació Adiprope, per a un millor coneixement, valoració, difusió i promoció del nostre Patrimoni Mundial reconegut per la Unesco.
Part fonamental del nostre patrimoni és el nostre idioma, l’espanyol, la segona llengua materna més parlada al món amb gairebé 600 milions d’hispanoparlants. Assumim les conclusions de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol (2013-2017), el Comitè Executiu del qual vaig presidir. L’any vinent celebrarem el desè aniversari de la seva convocatòria.
La Fundació Adiprope és d’àmbit nacional, per desenvolupar allò que expressem en la seva denominació. Dins dels nostres objectius hi ha el de fer una intensa campanya de divulgació, mitjançant la publicació de llibres, així com la seva projecció, l’organització d’exposicions, la realització de viatges culturals i la creació de cursos de postgrau. Hem signat diversos convenis de col·laboració. Entre ells, amb la Universitat Politècnica de Madrid i la Universitat San Pablo-CEU, i entitats com Fedepe, Fundació Educatio Servanda, Ceoma, Club Rotaris Puerta de Hierro, Afammer, Hispania Nostra, Innovarte, Reial Acadèmia d’Enginyeria i Associació Dones per al Diàleg i Educació. A més, hem creat Amics del Patrimoni.
Aquest any celebrem el Dia Internacional del Patrimoni Mundial al Paranimf de la Universitat Complutense, on signem convenis de col·laboració amb el propi centre i l’Associació dels Pobles més Bonics d’Espanya. Així mateix, vam lliurar el títol d’Ambaixador Honorari del Patrimoni Mundial d’Espanya a Iberia. També vam constituir el Consell Assessor d’Adiprope, presidit per una personalitat molt destacada i rellevant per als nostres objectius: Federico Mayor Zaragoza.
Una de les nostres primeres activitats va ser, l’abril del 2018, la publicació del llibre “El Patrimonio Mundial e Inmaterial de España” (Edicions Alymar), en espanyol i anglès, de característiques singulars. Per primer cop, a Espanya s’editava un llibre amb tot el nostre Patrimoni Mundial reconegut per la Unesco. El 2019 vam promoure la seva reedició amb el títol “El Patrimonio Mundial, Cultural, Natural e Inmaterial de España”, que va editar McGraw Hill i que vam presentar a la Biblioteca Nacional d’Espanya. A la seva tercera reedició, ampliada i millorada, es va incorporar Madrid Paisatge de la Llum, passeig del Prado i el Buen Retiro, paisatge de les arts i les ciències; Ceràmica de Talavera i Pont de l’Arquebisbe, i Els Cavalls del Vi de Caravaca de la Cruz, declaracions de l’any passat per la Unesco.
Recentment, hem creat la figura d’Ambaixador/a Honorari/ària del Patrimoni Mundial d’Espanya per distingir destacades personalitats que volen col·laborar activament a la projecció del nostre Patrimoni Mundial. Fins ara han rebut el títol Plácido Domingo, Mario Vargas Llosa, Valentín Fuster, el pare Ángel García, Carmen Posadas, Raphael i l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya.
Vull concloure en la seguretat que la nostra feina està al servei del nostre Patrimoni Mundial, Espanya i els espanyols. Tots els espanyols n’hem d’estar orgullosos i manifestar-ho. No vull acabar sense agrair a les institucions, fundacions, empreses, professionals i persones que ens estan ajudant a tirar endavant aquest atractiu, intens i necessari treball. Hem de sumar esforços.
