María Martínez Sagi
Mariàngela Vilallonga, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va participar el passat 25 d’octubre a la presentació del llibre “El derecho a soñar. Vida y obra de Ana María Martínez Sagi”, de Juan Manuel de Prada, que va protagonitzar un acte que es va celebrar a la Sala de Caritat de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona. La sessió també va comptar amb la participació de l’escriptor i periodista Sergio Vila-Sanjuán, director del suplement cultural “Cultura/s” del diari “La Vanguardia”. Editada per Espasa, l’obra es divideix en dos volums que aborden com fins ara no s’havia fet la vida i l’obra d’aquesta esportista, intel·lectual i activista durant els anys previs a la Guerra Civil Espanyola, que va marcar el seu exili.
Els dos ponents i l’autor d’aquesta completa biografia van esbossar el perfil d’una dona que va ser poeta, periodista i l’única fotoreportera espanyola que va fotografiar la Guerra Civil des del front, a més d’una pionera a l’esport femení a Espanya com a campiona de javelina, creadora del Club Femení i d’Esports a Barcelona i la primera dona directiva del Futbol Club Barcelona. Després de la guerra, a l’exili, Martínez Sagi va portar una vida introspectiva que la va apartar dels fòrums públics. “Una segona vida igualment apassionant, però molt desconeguda, perquè és una vida a l’anonimat”, va assenyalar De Prada, que ha centrat els seus esforços a escodrinyar l’activitat de la intel·lectual al llarg d’aquests anys.
En aquesta desconeguda etapa, Martínez Sagi va viure al País, va col·laborar amb la Resistència contra l’ocupació de l’Alemanya nazi, i posteriorment es va desplaçar a Cannes, on va coincidir amb l’esposa de l’Aga Khan quan era pintora de carrer, i va acabar decorant la seva mansió. Després es va instal·lar a la Provença i ja a la dècada dels anys 50 es va establir als Estats Units, on va treballar a la Universitat d’Illinois i on va romandre dues dècades fent classes de francès i espanyol. En tot aquest temps mai no va deixar d’escriure. Va tornar a Espanya després de jubilar-se el 1977, en plena transició política a la democràcia. Es va instal·lar a Moià i va renunciar a qualsevol presència pública. Va ser Juan Manuel de Prada qui va trobar-la i va rescatar de l’oblit aquesta fructífera etapa de Martínez Sagi a l’exili.
Dra. Mariàngela Vilallonga
D’altra banda, Vilallonga també va participar el passat 15 de novembre a la presentació del llibre “L’Odissea de Mercè Rodoreda”, de Jordi Julià, amb qui va compartir espai a la Llibreria 22 de Girona. L’obra, editada per Eumo Editorial, va merèixer el Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana, convocat per la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Es tracta d’un estudi de l’obra inacabada de Rodoreda “Món d’Ulisses”, on l’escriptora reinterpretava l’epopeia homèrica des d’una mirada de dona. D’aquesta manera, Julià posa llum a la faceta més desconeguda de Rodoreda, la de poeta, i analitza la qualitat artística i la profunditat de pensament dels seus escrits, que reflexionen sobre la condició humana, la maldat, l’absurd o el dolor.
Després de la seva etapa com a consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre el març del 2019 i el setembre del 2020, un càrrec pel qual va renunciar a la vicepresidència de l’Institut d’Estudis Catalans, Mariàngela Vilallonga va reprendre la seva activitat docent fins a la seva jubilació el curs passat. Des del maig és, a més, presidenta de la Fundació Prudenci Bertrana. El 2016 va ser reconeguda amb la Creu de Sant Jordi, la màxima distinció que atorga la Generalitat, per les investigacions en literatura humanística llatina de la Corona d’Aragó. Recentment, va ser nomenada consellera del grup editorial Grup62.
