Enrique Sada
Historiador i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Article publicat al portal especialitzat “Código Libre” el 24 de setembre de 2020
Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), reflexiona en l’article “Del amor por la dictadura en las repúblicas bananeras”, publicat al portal especialitzat “Código Libre” el passat 24 de setembre, sobre l’admiració que l’actual president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, professa per Benito Juárez, el seu antecessor al càrrec durant diversos períodes convulsos de finals del segle XIX, i davant el que considera un disbarat del mandatari quan el va comparar davant el ple de l’Organització de les Nacions Unides amb Benito Mussolini.
“A ningú dins del territori mexicà el va sorprendre al seu moment quan el president, en una de les soporíferes i autocomplaents conferències matineres, va arribar a esmentar obertament, des de la zona de confort que li ofereix al comptar amb un saló ple de ‘periodistes’ a sou, el que tots sabem des de fa més de 18 anys de campanya política: la seva admiració cap a la figura mítica de Benito Juárez. Tot i així, la sorpresa en aquesta ocasió no va ser la seva reiterada admiració pel autòcrata d’Oaxaca, sinó la seva comparació a partir del mateix nom amb Benito Mussolini en una actitud sorprenentment reverencial, és a dir, amb el mateix respecte i admiració per al fundador del feixisme”, explica l’historiador al seu article.
Sada recorda com López Obrador va assenyalar davant l’assemblea que els mexicans se sentien “molt orgullosos” que Mussolini fos batejat amb el nom de Benito Juárez, i ha considerat que tots dos van ser “dirigents de dimensió mundial”. “El que és greu davant aquest nou disbarat de part de qui se suposa dirigeix el destí de Mèxic des del Palau Nacional és que la referència comparativa entre ambdós dictadors, Mussolini i Juárez, davant d’un òrgan de gran pes polític a nivell internacional com l’Assemblea General de les Nacions Unides, en els termes laudatoris en què ho va fer, resulta tan desafortunada com preocupant, ja que la mateixa revela una admiració profunda, reiterativa i fins i tot molt conscient del president pels règims totalitaris: amb tot el menyspreable i fins i tot la brutalitat que aquests comporten”, conclou Sada.
