Joaquín Callabed

Dr. Joaquín Callabed

Joaquín Callabed, president del Club de Pediatria Social, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i acadèmic de número i vicepresident de la Secció de Ciències de la Salut de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), aborda diverses qüestions relacionades amb l’educació i l’atenció social i sanitària als menors, particularment als adolescents, oferint consells des de l’òptica professional, als articles “Consejos para afrontar el fracaso escolar”, “Signos de riesgo a vigilar en la visión infantil”, “¿Por qué es tan importante el dibujo infantil?”, “Cómo afecta el divorcio a los hijos”, “Cómo el maestro puede cambiar vidas” y “¿Por qué es tan importante la pediatría social?”, publicats entre els passats 10 de juny i 7 de juliol a la secció “Lectores expertos” de l’edició digital del diari “La Vanguardia”, de la comunitat de lectors de la qual forma part activa.

A “Consejos para afrontar el fracaso escolar”, l’acadèmic defensa que tot alumne mereix un tractament individualitzat, abordant el problema des de diferents angles. “Les dificultats escolars i el fracàs escolar són temes de gran actualitat i molt apropiats per ser abordats des de diferents angles: la salut del nen o del jove, l’actitud de la família i la qualitat de l’ensenyament. Hem d’estudiar, doncs, aquest problema sota un triple aspecte: salut, família, col·legi, íntimament relacionats”, considera Callabed, que detalla els rols i els àmbits d’actuació de cadascun d’aquests actors fonamentals a l’educació.

A “Signos de riesgo a vigilar en la visión infantil”, per la seva banda, el president del Club de Pediatria Social aconsella, com a prevenció, portar els nens i nenes a partir dels quatre anys a l’oftalmòleg de manera rutinaria i apunta tres signes que poden indicar problemes de visió ja als lactants: que no facin seguiment visual horitzontal o vertical dels objectes, que no mirin les joguines o les cares familiars o que sostinguin el seu cap en una postura poc corrent. “Convé visitar l’oftalmòleg per descartar una alteració visual. I, respecte al nen ja grandet, estudiarem altres símptomes que solen ser més cridaners que el primer any. La majoria dels defectes poden ser observats per la família i els mestres”, indica.

D’altra banda, a “¿Por qué es tan importante el dibujo infantil?”, l’expert assegura que el dibuix dels nens i les nenes aporta molta informació útil, serveix d’orientació per conèixer la intel·ligència del nen i la seva personalitat. “El dibuix està poc apreciat, en general, als plans escolars i les classes no sempre estan impartides per llicenciats en Belles Arts i que estimin el que ensenyen. És un problema de cultura i sensibilitat. La família ha d’estar-ne atenta i, si observa motivació i bones aptituds, ha de buscar el seu desenvolupament. Pot ser fins i tot una professió en alguns casos”, explica.

A “Cómo afecta el divorcio a los hijos”, Callabed assegura que és una de les circumstàncies més doloroses que poden sorgir a la vida del nen i pot tenir repercussions. Davant d’això, ofereix alguns consells perquè el trànsit sigui el menys traumàtic possible. “Caldrà valorar els aspectes psicològics i socials amb un guió orientatiu: temps necessari i lloc apropiat. Donar informació positiva. Descriure sense jutjar. Estil empàtic i proper de comunicació. Ser sensible a les dades verbals de l’entrevista. Mentre hi ha conflicte hi ha possibilitats de solució. Ajudar la parella a donar possibles solucions per a la situació que travessen. Fer diagnòstics positius i negatius. Intentar arribar a un acord amb les decisions preses. Mantenir sempre el respecte, la comprensió i la prudència, com a normes ètiques necessàries quan tractem amb el dolor humà”, aconsella.

A “Cómo el maestro puede cambiar vidas”, l’acadèmic recorda amb motiu de la desaparició del pensador italià Nuccio Ordine el seu reconeixement als seus professors ja com a adult i reconegut filòsof, seguint el model que ja va oferir el també filòsof i escriptor Albert Camus fent públic agraïment els seus educadors. “La vida d’un jove estudiant pot transformar-se de moltes maneres: educant els alumnes en la legalitat, la tolerància, la justícia, l’amor al bé comú, la solidaritat humana, el respecte a la natura i al patrimoni artístic. Es fa en silenci i lluny dels focus, un petit miracle que es repeteix cada dia a cada escola de cada país ric o pobre del món”, argumenta.

Finalment, a “¿Por qué es tan importante la pediatría social?”, Callabed defensa una especialitat que desenvolupa una visió global dels nens i joves incloent-hi el seu entorn i les influències que reben, explicant-ne el desenvolupament i les figures clau que l’han definit al llarg de la història. “La Pediatria Social és una actitud que acompanya els aspectes clínics i preventius. Robert Debré la va definir així: ‘És més una manera de ser que un programa d’estudis’. La Pediatria Social es genera en el moment que es desenvolupa una acció col·lectiva, ja sigui a nivell local, nacional o internacional. L’organització d’una medicina social ha d’afavorir el desenvolupament de sentiments afectius, la formació del personal, l’ordenació de l’assistència social, l’organització dels dispositius de prevenció i cura”, conclou.