Rosalía Arteaga
Ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Dra. Rosalía Arteaga
Rosalía Arteaga, ex-presidenta i ex-ministra d’Educació de l’Equador, presidenta de la Fundació per al Desenvolupament d’Amèrica Llatina (Fidal), reconeguda activista per l’educació i la infància i acadèmica d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va alertar sobre la pèrdua de diversitat biològica que es dona a tot el continent americà al debat “Conservación y sostenibilidad en Latinoamérica”, organitzat per l’associació ambientalista sud-americana Raíces en format webinar. Al costat d’Arteaga va participar en la sessió Eduardo Neira, escriptor, músic, capità del vaixell “Endeavour II” de National Geographic i persona molt vinculada des de fa molts anys a temes mediambientals, a més d’editor de la revista “VerdEcuador”.
“Dels països amb més diversitat biològica del món la majoria són a Amèrica de Sud, i en particular a l’Amazònia. Això està en risc. La nostra empremta és enorme. Hem de buscar alternatives energètiques per acabar amb el consum, a ritme insostenible, de recursos naturals. Això només és possible buscant noves fonts sostenibles. De la mateixa manera, l’agricultura és insostenible si molts dels aliments acaben a les escombraries a mig món mentre un altre mig pateix una desnutrició crònica, com passa al meu país, Equador. Tot això es comença resolent amb l’educació”, va iniciar la seva intervenció l’acadèmica d’honor de la RAED.
Entre les dades més alarmants que es van oferir a la xerrada van destacar la pèrdua d’un 20% de l’Amazònia des del 1970 i el 70% de la Serra Lacandona a Mèxic. Afectacions així han provocat un descens del 89% en milers d’espècies que habiten en aquestes àrees. La pesca al continent ha passat de 28 tones a les 115 i el 87% dels ecosistemes d’aigua dolça estan afectats. Així mateix, la concentració de CO₂ a la Terra és actualment la més gran en 800.000 anys. Arteaga va reflexionar sobre la reversibilitat d’aquesta realitat seguint el sentit comú. “La pandèmia i el confinament ens va marcar el camí i vam veure que és possible evitar les emissions i permetre que moltes espècies recuperessin terreny, però va tenir la seva cara negativa, i els lliuraments a domicili van multiplicar els residus, molts d’ells totalment innecessaris. Sóc optimista i sé que el camí de l’educació i la ciència ens obriran una via de sentit comú”, va assenyalar Arteaga.
“Cal donar informació pertinent a tota la societat del que està passant i de com podem actuar, perquè les societats són les que han de donar una resposta a aquesta crisi. Així mateix hem de conscienciar de la influència que està tenint la Xina en aquesta situació. La Terra és com una illa enmig de l’univers, no tenim una alternativa, i podem consumir-nos a nosaltres mateixos. Els béns de la natura no són infinits i han de ser cuidats”, va afegir Arteaga abans de presentar els principals projectes i reptes de la Fundació Fidal.
La Fundació per a la Integració i el Desenvolupament d’Amèrica Llatina és un organisme no governamental que treballa pel desenvolupament nacional i internacional en termes de cooperació. Així mateix, treballa per millorar el sistema educatiu nacional i internacional a través de l’empoderament, capacitació i reconeixement de mestres d’educació primària, secundària i Batxillerat.
