M. Esther Subirà Lobera
Catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona i acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
M. Esther Subirà Lobera, catedràtica de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, va ingressar com a acadèmica de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) durant un acte que es va celebrar a la seu de la Reial Corporació el passat 17 de desembre. L’acte va estar tancat al públic, però va poder seguir en streaming pel canal de YouTube de la RAED, on roman el vídeo de la sessió. La recipiendària va llegir el discurs d’ingrés “La imagen de marca de país. Posicionamiento o reposicionamiento de las naciones en el tablero mundial”. Li va respondre, en nom de la Reial Acadèmia, l’acadèmica numerària Montserrat Casanovas.
Doctora en Ciències Econòmiques i Empresarials, reconeguda investigadora en els àmbits de les finances i el màrqueting i professora en diverses universitats i escoles de negocis internacionals, Subirà va abordar un tema fonamental per al desenvolupament polític, econòmic i social de qualsevol país que sovint no sol tenir-se en consideració, però que constitueix un dels elements clau de l’evolució de qualsevol estat: la imatge que projecta al món i el seu posicionament com a focus d’atracció econòmic. “La importància de la imatge de marca d’un país és tal que multitud de centres de recerca i consultores dissenyen models per a la seva valoració i posterior aplicació al mercat”, va iniciar la nova acadèmica seva reflexió.
Per a Subirà, en un món globalitzat i sense fronteres, en ple boom de les comunicacions, xarxes socials i màrqueting, els països han decidit desenvolupar estratègies comercials que configuren la imatge de la nació, perquè aquesta sigui operativa com a producte, a l’aparador del mercat internacional. “La creació de la idea haurà d’englobar, a més dels símbols clàssics que té tot Estat, d’altres elements tangibles i intangibles que li permetin, d’una manera avantguardista i sofisticada, aconseguir una quota del prestigi que pugui diferenciar en positiu la seva economia de la resta”.
En aquest sentit, l’acadèmica va advocar per una política de màrqueting nacional que s’adapti a les tendències dels mercats globals. “El món és un gran mercat en el qual tots competeixen, ciutats, regions i països i, en un entorn de tal calat la imatge acudeix en auxili dels governs per aconseguir posicionar-se o, si es busquen canvis, reposicionar-se. Un país amb suficients productes i serveis valorables, bona relació publico-privada i una ciutadania motivada podrà tenir algun tipus de retorn quan gestiona adequadament agències de turisme, institucions culturals, marques comercials, associacions ciutadanes…”, va assenyalar.
Subirà va explicar les passes per constituir una imatge corporativa sòlida que sempre ha d’estar recolzada per una realitat sòlida. “Perquè la percepció de la imatge de marca d’un país sigui positiva s’han de donar com a mínim les següents condicions: un valor alt i solidesa real dels seus paràmetres tangibles i no tenir rèmores per factors intangibles. És a dir, una percepció negativa, no necessàriament real, sobre la qualitat dels productes i serveis o poca formalitat en els compromisos”, va concloure.