Dr. Francisco González de Posada
Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), i Alfredo Rocafort, catedràtic de Comptabilitat de la Universitat de Barcelona i acadèmic de número i president de la Junta de Govern de la RAED, van participar el passat 29 de desembre a la taula rodona “La Guerra de Ucrania en la actual situación internacional: Novedades y miradas al futuro”, organitzada per l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote a la seva Aula Telemàtica Virtual. González de Posada va presentar la perspectiva religiosa del conflicte, en què va abordar, com en sessions anteriors, el distanciament de les esglésies ortodoxes russa i ucraïnesa, mentre que Rocafort va abordar la perspectiva econòmica, presentant les conseqüències de la guerra als mercats internacionals. Els van acompanyar a la sessió dos ponents més de reconegut prestigi com ara Manuel Medina, catedràtic de Dret Internacional i Relacions Internacionals i eurodiputat entre el 1982 i el 2012, que va tractar la perspectiva geopolítica, i Juan Antonio Carrasco, tinent general de l’Exèrcit de l’Aire i excap de l’Estat Major Conjunt de la Defensa, qui va presentar la perspectiva militar.
González de Posada va repassar de manera succinta tant la història de l’Imperi rus com de l’Església Ortodoxa Oriental, que de forma paradoxal va cobrar la seva pròpia personalitat sota el règim socialista i va tenir un gran ressorgir després del col·lapse de la Unió Soviètica. El desmantellament de l’URSS i la independència de bona part de les repúbliques va portar també a la independència relativa de les esglésies ortodoxes nacionals, amb el gran cisma de l’Església Ortodoxa Russa que es va donar l’any 2019 des que el patriarca Ciril I de Moscou adoptés les tesis de la Gran Rússia, que contempla la unitat política i administrativa de Rússia, Ucraïna i Bielorússia. Després de la invasió russa d’Ucraïna, l’Epifani de Kíev i de tota Ucraïna va assumir un rol actiu que va condemnar les accions de Moscou i va qüestionar la submissió de Ciril I a Vladímir Putin. Un fet que, per al ponent, deixa clar que si bé la religió no és el fet que ha propiciat i ni tan sols encoratjat la guerra, sí que és cert que les dues grans esglésies ortodoxes orientals sí que estan en guerra.
Rocafort, per la seva banda, va presentar les conseqüències que està tenint la guerra per a una economia global que encara es reposa de les restriccions de la pandèmia, afegint altres esdeveniments geopolítics com la intervenció militar israeliana a la franja de Gaza que aguditzen la inestabilitat financera a nivell mundial o la propera celebració d’eleccions a països com els Estats Units, l’Índia, Indonèsia o Mèxic. “La guerra a Ucraïna ha desencadenat una crisi significativa en el subministrament mundial de cereals, contribuint a un augment dels preus dels aliments i plantejant desafiaments persistents per a la seguretat alimentària a escala global. En aquest context, l’economia global enfronta un 2024 marcat per la incertesa, on la resolució de conflictes i tensions geopolítiques es converteix en un imperatiu per a l’estabilitat econòmica i el creixement sostenible”, va assenyalar l’expert.
Dr. Alfredo Rocafort
Rocafort va incidir que la invasió russa d’Ucraïna i les consegüents sancions globals han precipitat la tercera desacceleració econòmica mundial més pronunciada en gairebé 50 anys, ubicant-se darrere de la pandèmia i la crisi financera global del 2008, amb unes conseqüències que abasten una combinació de factors amb la inflació, restriccions monetàries i temors de recessió. Davant d’aquest panorama, l’acadèmic va apel·lar la Unió Europea a implementar fermes polítiques de reforma per protegir-ne l’economia. “Davant d’un panorama de creixement més baix, taxes d’interès més altes i un espai fiscal limitat, es converteixen en crucials les reformes estructurals. Aquestes reformes, que s’han d’iniciar amb mesures centrades en la governança, les normatives empresarials i el sector extern, són fonamentals per desbloquejar el creixement a llarg termini i potenciar l’eficàcia de reformes subsegüents, ja siguin als mercats de crèdit o a la transició verda”, va concloure.
González de Posada és acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. A més és acadèmic i presideix l’Acadèmia de Ciències, Enginyeries i Humanitats de Lanzarote. Rocafort és conseller de l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, membre de la Junta de Govern de la Fundació Independent, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i acadèmic de número de l’Acadèmia de la Diplomàcia del Regne d’Espanya.
