“Dues pràctiques han gaudit d’una personalitat sagrada en cultures sense contacte: la trepanació i la circumcisió”
Joaquim Gironella, acadèmic de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha participat a la XVI edició del Seminari Internacional “Penser l’Europe”, organitzat per l’Acadèmia Romanesa, la Fundació Nacional per a les Ciències i les Arts de Romania i la RAED, entre altres institucions de caràcter internacional. Les sessions es van celebrar entre els passats 29 i 30 de setembre a Bucarest sota el títol “Religions et l’indentité européene”. Gironella va presentar el treball “Cirugía en los ritos religiosos y sociales”, on va exposar el paper determinant de les pràctiques quirúrgiques i mèdiques en la constitució de la identitat social i personal.
“Des de gairebé els nostres orígens la cirurgia ha tingut un paper destacat en nombroses comunitats per a l’adquisició d’una identitat personal o del clan. Dos cirurgies exercides pels cirurgians-sacerdots o xamans de la tribu han gaudit d’una personalitat sagrada: la trepanació i la circumcisió”, va explicar l’acadèmic, que va destacar la presència d’aquestes pràctiques en civilitzacions allunyades i sense contacte. Per les últimes pràctiques conegudes se suposa que la trapanación ha tingut com a objecte en totes les cultures que l’han practicada la formació simbòlica de l’esperit i la seva neteja, en tant que la circumcisió ha estat relacionada amb la fecunditat, els credos religiosos, les identitats ideològiques i un sistema d’ordre social. “Les troballes arqueològiques situen els jaciments on es van trobar cranis trepanats a l’Europa central i meridional, a la zona andina del Perú i l’Equador i alguns a l’extrem orient”, va destacar Gironella.
Pel que fa a la identitat com a concepte social, Gironella va destacar com es tracta d’un concepte emocional que segueix unint als individus. “La identitat cultural és una expressió que comporta importants connotacions emocionals. És important assenyalar que aquestes no vénen regulades per l’escorça cerebral prefrontal, seu del raciocini, sinó pel sistema límbic (tàlem, hipotàlem, amígdala cerebral, hipocamp…), on les neurones interaccionen molt ràpidament sense necessitat d’estructures cerebrals superiors i són les responsables de regular a més de les emocions, la por, el sexe, la fam i tots els instints”.