Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center-Centre Nacional de Supercomputació i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ofereix els detalls del nou supercomputador que acollirà Barcelona, el MareNostrum 5, que multiplicarà per 22 la potència màxima de càlcul de l’actual MareNostrum 4, en un reportatge publicat el 25 de juny passat a“El País Semanal”, suplement del diari “El País”. El nou supercomputador permetrà, entre altres projectes, el desenvolupament de MarIA, el primer model massiu d’intel·ligència artificial de la llengua espanyola d’accés obert, alimentat amb una base de dades amb 135.000 milions de paraules.
MareNostrum 4, assenyala el reportatge, té una potència màxima de 13.900 bilions d’operacions per segon, mentre que el MareNostrum 5 arribarà als 314.000 bilions d’operacions per segon. D’aquesta manera, el Barcelona Supercomputing Center es consolidarà com una referència internacional a la fusió de l’anàlisi del Big Data i la intel·ligència artificial. “Jo he vist evolucionar aquests bojos aparells. Han canviat la humanitat”, assenyala Valero, que ja albira un nou MareNostrum, el sisè, dotat amb microprocessadors dissenyats al mateix centre gràcies al recent acord signat entre Intel i la institució que dirigeix per tal que el centre allotgi un laboratori de disseny de microxips, amb una inversió entre el Govern espanyol i l’empresa nord-americana de 400 milions d’euros en 10 anys. “Europa necessita ser autònoma i tenir accés a la tecnologia per portar les idees a la pràctica. Si depens d’altres països, ets vulnerable”, afirma Valero.
Mentrestant, el Barcelona Supercomputing Center no perd el temps. L’any passat va executar un pressupost de 47,2 milions d’euros i va gestionar més de 250 projectes de rang multidisciplinari ampli, des de la biomedicina fins a la projecció urbanística, passant per la predicció climàtica i l’ètica en intel·ligència artificial, entre d’altres. Destaquen, com assenyala el reportatge, el Med-Gold que desenvolupa l’Equip de Recerca en Serveis Climàtics, els que du a terme l’Equip d’Intel·ligència Artificial d’Alt Rendiment, o els que són a càrrec de l’Equip de Resiliència en Salut Global, com és el cas de l’Harmonize, que estableix les relacions entre el canvi climàtic i la propagació de malalties infeccioses transmeses per mosquits (zika, dengue, chikungunya) a Amèrica Llatina i el Carib, o l’IDAlert, que té com a propòsit contribuir a la vigilància, alerta primerenca i resposta a malalties zoonòtiques com ara la Covid-19.
Per la seva banda, l’Equip de Ciències de la Vida treballa en el desenvolupament de bessons digitals amb finalitats sanitàries i actualment simula el procés de creixement d’un tumor i l’Equip d’Analítica de Dades i Visualització du a terme un simulador d’una ciutat completa que pugui preveure, entre altres coses, el comportament dels semàfors per entendre com millorar el flux de trànsit. Ara com ara ja han desenvolupat un projecte complet que permet optimitzar la gestió en diversos àmbits d’un partit de futbol al Camp Nou tenint en compte la relació amb tot l’entorn.