Dr. José Ramón Calvo
José Ramón Calvo, president del Comitè Mèdic de la secció Cuídate+ del portal especialitzat 65ymás, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina del País Basc i acadèmic numerari i president de l’Institut de Cooperació Internacional de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), reflexiona sobre les dificultats que es troben molts jubilats en provar de comprar un habitatge a l’article “¿Buscando casa después de los 65 años? Aventuras y desventuras de un comprador”, que va publicar en 65ymás el passat 6 de maig. Per a l’acadèmic, el que busca casa després dels 65 no només cerca sostre: “Busca emocions fortes, i necessita paciència infinita i, sobretot, molt sentit de l’humor”.
“L’objectiu d’aquesta crònica és, simplement i planerament, descriure amb humor i ironia -que per plorar ja està la hipoteca- l’actuació d’alguns de comercials immobiliaris que m’ha tocat conèixer durant aquests mesos de recerca d’un sostre digne que ens allotgi, com diria poèticament la meva mare, que han fet servir uns arguments, aptituds i actituds dignes de ser explicats”, introdueix Calvo el seu article, en el qual explica amb sorna les pràctiques dels agents immobiliaris. Així i tot, l’acadèmic no generalitza ni inclou tots els agents al mateix sac, però sí que denuncia, amb tantes dosis de sorna com d’indignació, les seves males praxis.
“És igual que faci més de cinc dècades que vas veient finestres, portes i armaris, banys, cuines i golfes, havent comprat altres cases i tenint l’experiència que se suposa et dona l’edat; allà hi ha el comercial, disposat a il·luminar-te amb les seves sentències vitals sobre el que tens davant dels ulls i provant de convèncer-te que el que veus en realitat no és el que veus, és una il·lusió òptica, ja que allò que és real és el que ell prova de convèncer-te que vegis, sentis i així surtis convençut que el que t’ofereix és l’oportunitat de la teva vida i que si la perds no serà perquè ell no t’hagi obert els ulls”, narra.
Per a l’acadèmic, aquests venedors no només concorren en pràctiques que poden resultar enganyoses, sinó que directament atempten contra els drets del client, com quan tracten d’imposar un estudi financer propi com a condició per avançar en el procés de compravenda, demanen informació que ha de ser confidencial o simplement oculten les comissions que generarà l’operació fins a l’últim moment. “Aquest tipus de pràctiques han de ser posades en coneixement de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, perquè em sembla un desvergonyiment absolut i una falta de professionalitat impròpia d’una immobiliària que al seu web presumeix de ser una de les millors i més fiables que pretenguin obtenir dades delicades via telèfon, sense saber ni tan sols la cara del que és a l’altre costat, com a condició prèvia per simplement fer la cosa per la qual cobren: mostrar cases i provar de vendre-les”, conclou.
