Els estats financers que es preparen avui compleixen realment amb els objectius definits en el nou marc conceptual de les normes internacionals de comptabilitat? Poden els estats financers arribar a oferir la informació continguda en els altres informes perquè tinguin el contingut global requerit pels usuaris? Els professionals de la comptabilitat estan capacitats per considerar la informació continguda als altres informes en el procés d’emissió d’estats financers? Aquestes són les preguntes que llança Frederic Borràs, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), al seu estudi “El reto de mejorar la calidad de la auditoria”, que va presentar al III Acte Internacional de la RAED amb l’objectiu de donar-les una resposta satisfactòria.
Reconegut auditor, exsoci de KPGM, president del consell assessor de Morera Assessors & Auditors i membre del consell d’administració internacional de IECnet, Borràs considera que els auditors s’enfronten avui dia al repte de fer un pas més en l’elaboració d’informes fidedignes sobre la realitat econòmica de qualsevol societat que redueixin l’anomenat gap d’expectatives que generen els inversors. “Els inversors utilitzen un ampli ventall d’informació financera i no financera per avaluar la marxa d’una empresa, la seva situació financera així com les seves perspectives de futur i molt poca d’aquesta informació és proporcionada pels estats financers auditats”, considera l’acadèmic.
Més enllà de l’estricte compliment dels Indicadors de Qualitat de l’Auditoria elaborats per l’International Auditing and Assurance Standards Board, Borràs demana la implicació dels professionals i les auditories per donar aquest salt endavant. “Els auditors i els comitès d’auditoria tenen una oportunitat per ampliar el seu àmbit d’actuació més enllà dels estats financers per augmentar la seva fiabilitat i reduir el gap d’expectatives. Es necessita un canvi transformador per assegurar que es continua proporcionant confiança en la informació financera que condueix els mercats de capitals i que l’auditoria continua sent rellevant. Una transformació fonamental serà només reeixida si totes les parts involucrades en el sistema d’informació financera es comprometen, donen suport a aquesta transformació i es revaluen les seves respectives funcions i responsabilitats”, considera.
Perquè per sobre de totes les regles i directrius, l’acadèmic insisteix que ha de ser el mateix auditor qui tracti de complir de la manera més honesta i rigorosa amb la seva tasca. “A l’hora d’aplicar polítiques comptables i el seu judici professional, els responsables de la comptabilitat han de poder considerar informació de riscos, de control intern i govern corporatiu, de sostenibilitat … Utilitzar tècniques d’anàlisi de dades i avaluar l’ús i transformació que fan les empreses, no només del capital financer, sinó també del capital industrial, intel·lectual, humà, social i natural -reflexiona Borràs-. Els reptes dels professionals de la comptabilitat en el context d’un complex i canviant marc regulador global són enormes i exigeixen un constant procés d’actualització professional. Això és, sens dubte, el millor que ens pot passar com a professionals: ser part d’un món que ens exigeixi evolucionar per a crear valor als nostres clients, als mercats ia la societat a la qual pertanyem”.