Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president resident del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 ( RAED)

Articles publicats als diaris “El Mundo”, “ABC”, “La Razón” i “Ya” el 30 de desembre de 2020

Ignacio Buqueras, president del Comitè Executiu de l’Homenatge Universal a l’Idioma Espanyol i de l’Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Espanyol, president d’honor de la Fundación Independente i acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), destaca la figura del general Juan Prim i el paper que va exercir en la convulsa Espanya de la segona meitat de segle XIX a l’article “El general Prim, un referente para la España de hoy”, que amb lleugeres variacions es va publicar el passat 30 de desembre, coincidint amb el 150è aniversari de la seva mort, als diaris “El Mundo”, “ABC”, “La Razón” i “Ya”.

Juan Prim y Prats

Juan Prim y Prats

“Considero que Juan Prim y Prats és un excel·lent referent per a l’Espanya d’avui. Prim no va veure la incompatibilitat entre sentir-se molt català i molt espanyol. Durant tota la seva intensa vida ho va demostrar. Avui, amb la globalització en la qual se suprimeixen murs i barreres de tot tipus, seria un líder indiscutible en unir esforços”, inicia l’acadèmic un article en el qual repassa la vida militar i civil del general, que va arribar a ocupar la presidència del Govern d’Espanya entre el 1869 i el 1870, quan va patir un atemptat que li va acabar costant la vida.

Buqueras destaca l’obra de govern de Prim, tan minsa com intensa i de gran calat: aprovar el sufragi universal masculí, la separació entre Església i Estat, l’eliminació de l’esclavitud, la llibertat de premsa, culte i reunió i la llei de Registre Civil. També a la seva etapa de Govern, sent ministre d’Hisenda, es va signar el decret pel qual la pesseta es convertia en la unitat monetària i es va aprovar la llei provisional orgànica del Poder Judicial, que a la Constitució de les Corts de Cadis s’havia proposat i que a la Constitució del 1869 es va reflectir. Amb ella la Justícia esdevenia un poder de l’Estat, que fins llavors era una Administració, el que feia que depengués del Poder Executiu. No va aconseguir l’abolició de les lleves, tot i que desitjava un exèrcit professional, però la Guerra de Cuba ho va impedir.

“No podem oblidar-nos que va propiciar el canvi de la monarquia, la casa de Borbó per la de Savoya, promovent el regnat d’Amadeu I. Però el dia que el nou rei va arribar a Cartagena va morir Prim, el seu principal valedor. No tinc cap dubte que si el magnicidi que es va produir el 27 de desembre del 1870 no s’hagués produït, acabant amb la vida de Juan Prim y Prats, la història d’Espanya hagués estat diferent”, conclou l’acadèmic la seva reflexió.

 

Llegiu l’article a “El Mundo”

Llegiu l’article a “ABC”

Llegiu l’article a “La Razón”

Llegiu l’article a “Ya”