Francisco González de Posada, catedràtic de Fonaments Físics de la Universitat Politècnica de Madrid i acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va oferir el 7 de novembre passat a la seu de l’Ateneu Literari, Artístic i Científic de Cadis la conferència “Alfonso X el Sabio: perdedor de la Tierra por conquistar los cielos”, inclosa dins del cicle d’activitats de la Càtedra Ateneu-Universitat de Cadis i que se suma a la que va impartir el passat octubre al cicle de conferències” VIII Centenario Alfonso X el Sabio”, organitzat per la Confraria Internacional d’Investigadors al Museu de la Santa Creu de Toledo, que va portar per títol “Alfonso X y la Astronomía”.
L’acadèmic va explicar com a l’escriptori alfonsí es van estudiar, corregir i ampliar antics estudis d’Astronomia, afegint tantes estrelles i nebuloses als catàlegs de l’època com millorant el coneixement sobre els astrolabis, rellotges i elements tecnològics de navegació mitjançant l’observació dels estels. Tot plegat completat amb una compilació, sistematització i traducció que va permetre unificar el saber de l’època en aquesta i altres matèries. Aquests treballs, compilat en els anomenats Llibres Alfonsís d’Astronomia o Llibres del Saber d’Astronomia, van permetre que no es perdés el coneixement clàssic de la tradició de l’Antiga Grècia i l’Antiga Roma i de les tradicions àrabs i hebrea. L’Escola de Traductors de Toledo, també impulsada pel rei, va jugar en aquest sentit un paper fonamental. En el coneixement astronòmic, el paper d’Alfons X va ser rellevant per a la salvaguarda i la difusió dels treballs de Claudi Ptolomeu.
Dr. Francisco González de Posada
González de Posada va incidir en una obra que va adquirir una gran fama i que van ser la base dels estudis de Nicolau Copèrnic: les Taules Alfonsís, un registre de posicionament d’estels que va resultar fonamental per a la navegació i que va ser també un element clau per predir eclipsis de lluna i de sol. Avui dia aquesta obra és considerada com l’inici dels estudis d’Astronomia de l’Edat Moderna, que va superar els postulats aristotèlics, ptolemaics i tomistes per evolucionar cap al coneixement actual de l’univers. La paradoxa és que cap d’aquestes obres va arribar a passar per la impremta, tot i ser bàsics per fer un gran gir al coneixement científic, va considerar l’acadèmic. Així mateix, va situar la importància de Cadis en la tasca del rei.
González de Posada és enginyer i doctor de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres per la Universitat Pontifícia de Salamanca i llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Posseïdor de vuit doctorats, ha impulsat i dirigit nombrosos projectes i estudis de diverses branques del saber. Va ser reconegut amb la Medalla d’Honor al Foment de la Invenció i va ser així mateix rector de la Universitat de Cantàbria.
És acadèmic de número de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina d’Espanya, de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya i membre de l’Acadèmia Mundial d’Arts i Ciències, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Cadis, de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando i la Reial Acadèmia de Ciències, Belles Arts i Bones Lletres d’Ècija i acadèmic d’honor de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Cantàbria, de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana, de la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Cadis i de la Reial Acadèmia de Medicina de Canàries. Presideix l’Acadèmia de Ciències i Enginyeries de Lanzarote.
