Miquel Ventura
Biòleg, director de la Fundació Mar i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Miquel Ventura, director de la Fundació Mar i col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), alerta d’una important presència de microplàstics i microfibres al litoral barceloní, una de les zones de la ribera mediterrània on més quilos per habitant d’aquest tipus de productes contaminants es llancen a la mar, arran de la presentació de l’informe corresponent a l’estació de la Mar Bella de Barcelona del projecte d’observació i protecció de la biodiversitat marina Silmar. Aquesta iniciativa, emparada per la Fundació Pro Reial Acadèmia de Doctors, projecta la instal·lació de 22 estacions de control repartides entre Catalunya i Balears, de les que ja funcionen les cinc primeres, situades a Cadaqués, Palamós, Platja d’Aro, Barcelona i Sant Feliu de Guíxols.
Les estacions permeten cartografiar el fons marí en tres dimensions i treballar en cada punt gràcies a la tecnologia 3D per seguir la seva evolució. En aquest cas, l’informe de l’estació barcelonina puntua amb un 6 sobre 10 l’estat de el fons marí i la seva biodiversitat, atenent a diversos paràmetres. “El plàstic s’ha convertit en un element artificial omnipresent a tota la Mediterrània i d’una forma habitual a les platges i al mar. Es calcula que cada any la Mediterrània rep unes 0,57 tones de plàstic, que equival a abocar-hi unes 33.800 ampolles de plàstic cada minut. Si no s’actua des de tots els fronts, aquest volum de residus plàstics es mantindrà a l’alça i es multiplicarà per quatre a l’any 2050. El material plàstic en gairebé totes les seves formes i aplicacions té efectes negatius per a la vida marina, afecta els processos de l’economia que generen riquesa, sobretot en la pesca i el turisme, embrutant les nostres costes i donant una imatge molt negativa sobre la qualitat del nostre entorn. A escala regional l’impacte econòmic de la contaminació per plàstics s’estima en 641 milions d’euros a l’any, sent el turisme el sector més afectat”, assenyala l’informe.
Miquel Ventura
En concret, dels 1.779,4 residus per metre quadrat detectats durant l’elaboració de l’informe a la platja de la Mar Bella, gran part són fragments de vidre particulat, seguits de residus d’origen plàstic i residus de matèria orgànica associats sobretot a l’activitat humana. “Aquesta quantitat de residus detectats al medi ambient del litoral evidencia l’elevat nivell de contaminació que posa en greu risc la salut del nostre entorn vital, de la natura i fins i tot dels nostres cossos”, afegeix l’estudi.
Al costat d’aquesta realitat, l’informe destaca la greu afectació de la contaminació en general sobre aquesta zona costanera, que qualifica en un 9,5 sobre 10. A més dels efectes derivats directament de la navegació i l’escalfament global (un 7 en ambdós casos), la pressió humana i els impactes naturals (un 6), les espècies invasores (5,5), la pesca esportiva (5) o la pesca professional (2). “Organismes com cavallets de mar, peixos, pops, sípies a més d’altres éssers molts més primaris formen part d’aquest mal tractat ecosistema al que li hem agafat afecte i volem millorar i protegir. La premissa de ‘conèixer és estimar’ agafa una gran força i aquesta idea es transforma en un potent concepte per descriure la voluntat que la gent que l’experimenta adquireix per canviar les coses i millorar el món en què vivim”, prossegueix l’informe, que en aquest sentit apunta a la realització d’una exposició fotogràfica itinerant sobre l’impacte dels residus humans al mar per intentar conscienciar encara més a la població en la salvaguarda d’aquest patrimoni natural menys conegut, ja que s’amaga sota el mar.
