Cinquè lliurament de la sèrie que la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) dedica als acadèmics més notables de la seva centenària història, en aquesta ocasió a un altre dels seus personatges il·lustres: el reconegut cardiòleg i recordat docent Carlos Jiménez Díaz (1898-1967), fundador de l’Hospital Universitari Fundació Jiménez Díaz de Madrid considerat com un dels metges espanyols més importants de tots els temps. Una altra de les grans figures de la ciència i el pensament que han format part de la RAED i que l’actual Junta de Govern vol agrair, reconèixer i reivindicar, en el convenciment que qui no té memòria, no té futur. La selecció d’aquests selectes acadèmics, de tots els àmbits del coneixement, és fruit de la investigació duta a terme per la publicació del “Llibre del Centenari” de la Reial Acadèmia, editat fa ja tres anys. Personalitats que transcendeixen el seu context històric per aparèixer avui en dia com a referents del saber.
Referent encara en l’actualitat en àmbits tan diversos com les nefropaties, la nutrició, les patologies intestinals, l’asma, les malalties al·lèrgiques i, lògicament, les cardiopaties, Jiménez Díaz va reformar la medicina espanyola dels anys 20, 30 i 40 del segle passat important models europeus després d’estudiar a Alemanya, Regne Unit i França i unint de manera inseparable la formació, l’atenció i la investigació. Primer a Sevilla i després a Madrid.
La seva activitat a la llavors Acadèmia de Doctors del Districte Universitari de Barcelona apareix recollida ja als Anals de la institució que repassen els treballs presentats entre els anys 1945 i 1962, i el seu nomenament com a acadèmic d’honor està recollit el 1966, un any abans de la seva inesperada mort. Entre els discursos que la Reial Acadèmia guarda amb zel es troba el seu treball “Significación biológica de algunos mitos clásicos”.
Entre la seva biblografía mèdica destaquen les seves “Lecciones de patología médica” (1934-1952), “Problemas de la patología interna” (1944 i 1953), “El asma y procesos afines” (1953) i “El médico explorando a su enfermo” (1954), a més dels seus nombrosos articles científics. Va fundar la “Revista Clínica Española” el 1940, una publicació que encara segueix editant-se, i el 1948 va iniciar l’edició del “Bulletin of the Institute for Medical Research”. La seva tasca infatigable per la salut li van valer la Gran Creu de l’Ordre Civil d’Alfonso X el Savi, la Gran Creu de l’Ordre d’Isabel la Catòlica i la Gran Creu de l’Ordre Civil de Sanitat.
