Santiago Castellà
Senador, director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors
Dr. Santiago Castellà
El senador Santiago Castellà, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED) i secretari general de la Fundació Pro Reial Acadèmia Europea de Doctors, va impulsar i va participar el passat 22 de setembre a la sessió “Reforma de la Financiación Territorial”, organitzada al Senat per la Fundació Internacional Olof Palme i la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada amb la col·laboració del Cercle d’Economia, el centre de governança política EcPol de l’escola de negocis Esade, l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques i la Universitat d’Oviedo. La jornada, que no es va poder celebrar el passat mes de març com estava previst a causa de la pandèmia, va estar encapçalada per la vicepresidenta primera del Senat, Cristina Narbona, i es va celebrar a la Sala Europa de la Cambra Alta. En aquesta ocasió amb alguns assistents presencials, com el mateix Castellà, i d’altres que van intervenir per videoconferència.
L’esdeveniment es va distribuir al llarg de dues sessions en què diferents experts de primer nivell van presentar els punts de consens sobre les grans línies que haurien d’orientar la reforma del finançament autonòmic a Espanya per una part i es van exposar propostes alternatives sobre alguns dels elements centrals de sistema per l’altra. Una de les idees centrals de la jornada va ser la necessitat d’una revisió integral i coordinada dels diferents components de l’actual model que presenta la peculiaritat de combinar el règim general amb el foral, a més dels models propis per al finançament de municipis i d’altres corporacions de caràcter local. Com a punt de partida, els ponents van considerar que l’objectiu central de la reforma del finançament territorial deu avançar de forma gradual i consensuada cap a un model més senzill i transparent que els ciutadans puguin valorar, caracteritzat per un repartiment més equitatiu de recursos entre totes les administracions que garanteixi l’accés dels ciutadans als serveis públics en condicions d’igualtat i una major responsabilitat fiscal que ajudi a alinear els incentius dels gestors públics amb els interessos dels ciutadans.
Entre les grans conclusions, els participants van concloure que el model ha d’adaptar el règim foral a la realitat actual del sistema autonòmic, fonamentalment per aconseguir una participació efectiva de les comunitats forals en els mecanismes d’anivellament interterritorial; que la reforma s’ha de fer amb criteris d’equitat, responsabilitat, transparència i gradualitat; que cal un repartiment més equitatiu de recursos entre territoris, que aproximi l’accés als serveis públics dels ciutadans en condicions d’igualtat i eviti reordenacions arbitràries de les administracions territorials en termes dels seus recursos per habitant; que el finançament ha de basar-se en la capacitat fiscal i el grau d’anivellament que s’acordi; que d’aquí al règim comú de finançament de les comunitats cal revisar les transferències verticals, eliminant els actuals Fons de Suficiència i Convergència per integrar els seus recursos o bé en el Fons de Garantia o bé en un únic fons d’anivellament vertical; que cal dotar de més instruments fiscals a les diferents administracions per gestionar els seus ingressos i exigir-los més responsabilitat sobre el finançament de les seves despeses, per tal d’alinear els incentius dels gestors públics amb els interessos dels ciutadans als quals representen, i que el sistema ha de ser comprensible per al ciutadà i ha de publicar informació completa i accessible sobre el seu funcionament i resultats.
Així mateix, els experts van determinar la necessitat d’establir períodes transitoris perquè els efectes de les reformes que impliquin canvis importants al finançament de les administracions, especialment a la baixa, es vagin produint de forma gradual. “Això no pot suposar una renúncia a l’objectiu d’aconseguir un repartiment equitatiu de recursos en un termini raonable i de corregir aviat la situació de les administracions més perjudicades per l’actual sistema”, van ressenyar en les conclusions que va publicar l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques.
Doctor en Dret Internacional Públic per la Universitat de Barcelona, Castellà combina el seu càrrec com a representant del poder legislatiu amb una intensa activitat acadèmica en la qual exerceix com a director de la Càtedra Tarragona Smart Mediterranean City de la Universitat Rovira i Virgili i del Màster Smart City Managenent de Zigurat-Universitat de Barcelona. L’acadèmic ha exercit durant 25 anys com a professor del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili, on també ha estat degà de la Facultat de Ciències Jurídiques, vicerector de Relacions Externes i Internacionals, director del Màster de Dret Ambiental, del Màster en Gestió Global de la Immigració, del Màster en Cooperació Internacional al Desenvolupament i del Màster en Justícia Penal Internacional.
