Ignacio Buqueras
Acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president d’honor de la Fundación Independiente i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED)
Ignacio Buqueras, acadèmic de número de la Reial Acadèmia de Doctors d’Espanya, president d’honor de la Fundación Independiente i acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica amb motiu del 110è aniversari del naixement de la Mare Teresa de Calcuta el projecte Ciutat de l’Alzheimer Mare Teresa, que promou la Fundació Pare Damián i Mare Teresa. L’acadèmic és un destacat impulsor d’iniciatives nascudes a l’empar de la societat civil, com ara la Confederació Espanyola d’Organitzacions de Gent Gran, l’Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols o la Asociación Nacional Sociedad Civil Ahora, que va celebrar el passat febrer el seu primer congrés. És així mateix president del Consell Assessor de l’esmentada Fundació Pare Damián i Mare Teresa.
La Ciutat de l’Alzheimer Mare Teresa (en l’aniversari de la Santa Mare Teresa de Calcuta)
El 26 d’agost, va fer 110 anys que va néixer la Mare Teresa de Calcuta. Inés Gonxha Bojaxhi, va néixer a Skopje -Macedonia- el 26 d’agost del 1910. El seu pare, comerciant bastant adinerat, va morir d’una hemorràgia quan tenia 9 anys. El seu soci, es va apropiar dels seus béns. La seva mare, Drake, vivia diàriament els preceptes evangèlics visitant a pobres i malalts, acompanyada dels seus tres fills.
Inés va sentir la seva vocació religiosa als 12 anys. Quan tenia 18 anys, en pelegrinatge al Santuari de la Mare de Deú Negra de Letnice, va prendre la decisió de la seva consagració religiosa. Als exercicis espirituals de Sant Ignasi es va formular amb força la pregunta: “Què faig per Crist?”. El 1928 va ingressar a l’Institut de la Beata Mare de Déu, les germanes de Loreto, una ordre per la qual ella s’havia interessat, ja que enviava les germanes a l’Índia. La seva arribada a Calcuta va ser el 6 de gener de 1929. El 23 de maig de l’esmentat any, Agnès va rebre l’hàbit religiós, adoptant el nom de Maria Teresa de l’Infant Jesús. Dos anys més tard va rebre els vots temporals i va ser destinada al suburbi Entally de Calcuta, on va exercir de professora. Els diumenges recorria els barris marginals per ajudar els més pobres.
El 24 de maig de 1937, a Darjeeling, va professar els vots perpetus i es va convertir, segons les seves paraules, en “l’esposa de Jesús per a tota l’eternitat”. Pròxim al convent on residia es trobava un barri tremendament degradat on la Mare Teresa va trobar i va atendre a nens despullats, bruts, gent amb gana… Molt aviat la Mare Teresa va ser coneguda per la seva entrega i el dur treball desenvolupat, la seva capacitat organitzativa, la seva generositat i coratge. Però també per la seva pregària.
Calcuta vivia horrors, sang i desesperació, el que va afectar la salut de la Mare Teresa, de manera que la seva superiora la va enviar fora de Calcuta a fer uns exercicis espirituals a Darjeeling. En el seu trajecte en tren, segons ella, va rebre la “crida a la crisa”. Jesús li va dir: “Tinc set”. No d’aigua, sinó d’amor. Des d’aquest moment la Mare Teresa va transmetre a tothom que Jesús li havia sol·licitat que fundés una comunitat religiosa totalment dedicada al servei dels més pobres entre els pobres, del que va fer la seva raó de viure. El 15 d’agost de 1948 el seu objectiu es va fer realitat i va canviar la seva túnica negra de les germanes de Loreto pel sari blanc amb tres ratlles blaves, en honor de el mantell de la Verge. Arran d’aquí va sortir del convent i es va submergir al món dels pobres.
El 7 d’octubre de 1950 neixen les Missioneres de la Caritat. La seva tasca prioritària era atendre els més necessitats, els marginats, els malalts, moribunds… La seva primera seu va ser una minúscula casa en què convivien 12 monges. Els requisits per a ingressar eren la santedat i la felicitat. Les germanes destacaven, tot i la forta entrega emocional al seu treball i a l’apostolat, pel seu permanent somriure i l’alegria que irradiaven els seus ulls.
El 1962 va rebre el premi Padma Shri, la màxima distinció civil índia. Els seus reconeixements internacionals van ser múltiples. Entre ells el premi Nobel de la Pau el 1979. Destacada va ser la seva intervenció a les Nacions Unides, convidada pel seu secretari general, que la va presentar com “la dona més poderosa de la terra” per atendre els més pobres de tots els continents. La Mare Teresa, disgustada per la presentació, va dir: “Jo sóc només una pobra dona que resa”. Va finalitzar la seva intervenció mostrant el seu rosari i convidant a tothom a resar.
El 1989, als seus 79 anys, van començar les seves greus malalties de cor, que la van obligar a llargues hospitalitzacions per a la implantació de marcapassos. El 1990, com a superiora de l’ordre va presentar la seva dimissió a papa, que el Capítol General no la va acceptar per unanimitat. A la Casa Mare, a Calcuta, va continuar desenvolupant una ingent tasca. El telèfon sonava dia i nit i ella atenia a tothom. L’ordre estava integrada per unes 4.000 germanes i al voltant de 400 germans, distribuïts en 610 cases a 123 països. Passat el Nadal de 1996, després d’una enèsima hospitalització, va renunciar a la seva alta responsabilitat. Al març de 1997, des d’una cadira de rodes, va beneir la nova superiora general, tot i que ella va continuar en actiu dient: “Encara tinc molt a fer”.
Dr. Ignacio Buqueras
El 5 de setembre de 1997, d’aquí a uns dies farà 23 anys, va morir afectada per un nou atac a el cor. El Govern indi va organitzar un funeral d’Estat com només havia fet amb Gandhi. Se li va donar l’estatus de gran ànima. El 13 de setembre, a l’Estadi Netaji de Calcuta, es van celebrar les seves exèquies davant personalitats de tot el món. Van assistir la reina Sofia i el pare Àngel, de Missatgers de la Pau, que havia tingut diverses trobades amb la Mare Teresa, i que va beneir la seva tomba. El seu enterrament va ser a la Casa Mare de les Missioneres de la Caritat, en una tomba molt senzilla i una capella molt humil, lloc de peregrinació i oració.
El 19 d’octubre de 2003, la Mare Teresa va ser declarada beata. El 4 de setembre de 2016, l’Església va proclamar aanta a la Mare Teresa. Amb anterioritat, l’ONU, en el seu honor, havia fixat el 5 de setembre de 1993 Dia Internacional de la Caritat.
Considero important, en aquesta data aniversari, i en els gravíssims moments que estem patint, informar breument sobre la Ciutat de l’Alzheimer Mare Teresa, que promou la Fundació Pare Damián i Mare Teresa. Aquesta Fundació, de caràcter benèfic cultural, té com a objectiu prioritari l’atenció i assistència terapèutica de malalts d’Alzheimer, la recerca i posada a disposició dels mateixos mitjans i cures terapèutiques i per millorar la qualitat de vida dels seus familiars. La futura Ciutat de l’Alzheimer Mare Teresa estarà ubicada a la finca que ha posat a la nostra disposició la Congregació dels Sagrats Cors a l’Escorial.
