Bruixes o drogodependents?

Vuelo de brujas de Francisco de Goya

Francisco López Muñoz, professor de Farmacologia i director de l’Escola Internacional de Doctorat de la Universitat Camilo José Cela i acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), ha publicat amb Francisco Pérez Fernández, professor de Psicologia Criminal, Antropologia i Sociologia Criminal de la Universitat Camilo José Cela l’estudi “Las brujas y sus calderos: ¿adoradoras del diablo o drogodependientes?”. L’article ha aparegut en primícia a l’edició en espanyol del portal especialitzat “The Conversation”.

Capricho nº 68, Francisco Goya y Lucientes

“Els estereotips medievals sobre les bruixes les van convertir en una figura amb una forta arrel folklòrica que va poblar les llegendes locals a tot Europa, gairebé sempre des d’una òptica negativa, saturada de tòpics i escassament realista -comencen els autors el seu estudi-. Entre aquests tòpics cal esmentar la signatura de pactes diabòlics amb marca corporal (stigmata diaboli); l’assistència periòdica a aquelarres per reverenciar al diable, en forma de boc i celebrar en comunitat, mitjançant balls, banquets i orgies sexuals, la capacitat d’assistir als conventículos volant sobre escombres o bótes, metamorfosades en animals o lloms de bèsties, la pràctica de l’antropofagia, sobretot de nens… “.

No obstant això, López Muñoz i Pérez Fernández revelen que el que s’amagava darrere de tots aquests ritus i els aportava un sentit màgic no són altra cosa que les substàncies psicotròpiques que es feien servir als seus rituals, la majoria de fàcil abast gràcies a plantes comunes. “Entre les herbes que s’empraven en els cuits d’algunes d’aquelles considerades bruixes destaquen les plantes de la família de les solanàcies, dotades de propietats psicotròpiques i al·lucinògenes, com el jusquiam, la belladona, la mandràgora o l’estramoni, a més d’altres espècies, com la revetlla o l’opi”.

Aquestes untures s’aplicaven, entre d’altres parts, a la regió genital i els seus efectes eren gairebé immediats, en absorbir-se ràpidament els principis actius al·lucinògens a través de la mucosa vaginal, ocasionant al·lucinacions en estat de vigília (sensació de transport aeri, fantasies sexuals…). A continuació, sobrevenia un profund somni que en despertar es confonia amb la realitat, expliquen els autors. Entre els efectes del jusquiam es troba el d’induir, gràcies a la seva riquesa en alcaloides, com hiosciamina i escopolamina, una estranya sensació de lleugeresa i d’ingravidesa, que pot explicar la vívida certesa d’estar volant.