Dra. Maria Àngels Calvo
Maria Àngels Calvo, acadèmica de número i membre de la Junta de Govern de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), va pronunciar el passat 6 de novembre a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el discurs d’homenatge al desaparegut Antoni Concellón, acadèmic d’aquesta institució, durant una emotiva sessió de Consolatio. L’homenatjat també era acadèmic emèrit de la RAED, supernumerari de la Reial Acadèmia de Ciències Veterinàries d’Espanya i numerari de l’Acadèmia de Ciències Veterinàries de Catalunya. Calvo, així mateix, va pronunciar el 16 de novembre a la mateixa Reial Acadèmia de Medicina el discurs de resposta a la recepció com a acadèmic de Tomàs Pumarola.
L’acadèmica va iniciar el seu primer discurs recordant que Antonio Concellón va néixer l’any 1923 a La Puebla de Híjar, petit municipi de la província de Terol, i va morir a Barcelona poc abans de complir 95 anys, el dia 6 de febrer d’enguany. Doctor en Veterinària amb un interessant treball sobre la necessitat de l’explotació porcina intensiva, basat en les seves experiències a la Granja La Cabanya de Sant Esteve de l’Ordal (Barcelona), l’homenatjat sempre va combinar la seva vida professional amb la seva vocació acadèmica.
En aquest sentit, Calvo va destacar la seva activa i desinteressada participació en la docència d’algunes assignatures de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, quan als primers cursos de la seva existència era difícil comptar amb professors a plena dedicació. Amb la seva aportació va col·laborar a la plena instauració de la facultat a la dècada dels 80 del passat segle i a la formació de les primeres promocions d’alumnes.
Quant a l’ingrés de Pumarola, l’acadèmica va destacar com el seu treball científic aborda amb profunditat determinats aspectes de la microbiologia clínica que li preocupen des de fa temps. Per aquest motiu va escollir per a la seva investigació com a punt de partida i alhora com un particular homenatge familiar el centenari de la pandèmia de grip de 1918, tema que ja va desenvolupar com a discurs d’ingrés com a acadèmic numerari el seu pare el 1971.
Calvó va assegurar que Pumarola descriu de forma precisa el contingut del discurs del seu pare i marca el paral·lelisme amb els coneixements actuals, indicant que encara ens queda molt camí per recórrer i que “avui en dia estar informat ja no és equivalent a saber que passa”. “No hi ha dubte que, com indica el recipiendari, l’automatització de la microbiologia clínica està constituint un element organitzador de primer ordre, però coincidim plenament amb ell en afirmar que no ha conduït a un canvi significatiu del treball d’interpretació”, va afirmar la acadèmica al seu discurs de resposta.
“Cal formar els futurs especialistes en microbiologia clínica perquè tinguin un complet coneixement dels agents infecciosos i de la patologia que poden ocasionar, que els permetin ser competents per fer diagnòstics precisos i ràpids, així com també per fer una vigilància adequada a la comunitat dels microorganismes més habituals així com dels emergents”, va concloure Calvo.
