Emili Gironella, acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors-Barcelona 1914 (RAED), doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials i reconegut auditor, va impartir el passat 14 de juny al Col·legi d’Economistes de Catalunya la conferència “L’ebitda, indicador útil o inútil?”, on va recollir i ampliar les conclusions de l’article que va publicar amb el mateix títol al costat de María del Carmen Barcons, professora d’Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat de Barcelona, ​​a la Revista Técnica Contable y Financiera.

L’ebitda, que és un acrònim d’una contracció anglesa, s’ha traduït a Espanya com a resultat brut d’explotació. És a dir, es tracta d’una xifra que pretén comunicar el resultat brut parcial d’explotació abans d’aplicar l’impost sobre beneficis de l’objecte bàsic de qualsevol empresa. En la seva exposició, a més d’exposar la naturalesa de l’ebitda i el seu càlcul, l’acadèmic es va referir especialment a les aplicacions de l’ebitda en la vida empresarial. Principalment pel que fa a la valoració d’empreses.

“Valorar una empresa és un procés molt complicat i un dels possibles mètodes que es fan servir és el denominat com múltiples de l’ebitda, que per la seva senzillesa i facilitat d’aplicació és molt emprat en el món empresarial -va assenyalar Gironella-. Aquest mètode calcula el valor d’una empresa en funció de múltiples estimats d’empreses comparables, a partir de la premissa que dos o més empreses de característiques similars, amb independència que òbviament tenen aspectes diferenciats en diversos punts, han de tenir un múltiple de l’ebitda semblant”.

L’analista, però, va voler contextualitzar aquest mètode: “No existeix un múltiple únic per a valorar empreses, perquè tots sabem que no hi ha la pedra filosofal que ens permeti entendre-ho tot, i bé. To i així, és molt freqüent i generalment acceptat valorar una empresa pagant un múltiple de la seva ebitda normalitzat o recurrent entre un mínim de 5 i un màxim de 10. La màgia de la valoració d’una empresa utilitzant els múltiples de l’ebitda es troba en el fet que això està comunament acceptat pels analistes financers, per el que es converteix en una profecia autocomplerta, atès que la valoració en el mercat no és sinó un consens entre els humans que participen en el mateix”.