Sr. Enrique Sada
L’historiador mexicà Enrique Sada, col·laborador habitual de la Reial Acadèmia Europea de Doctors (RAED), comparteix amb la comunitat acadèmica els articles “Preludio a la persecución antirreligiosa en México” i “A cien años de la Cristiada en México”, publicats els passats 6 i 13 d’agost, respectivament, al portal digital Código Libre i als que rememora diversos aspectes de la insurrecció religiosa que va viure Mèxic fa un segle. D’altra banda, el diari “El Siglo de Torreón” va dedicar el passat 24 d’agost un ampli reportatge a les seves últimes indagacions a l’Arxiu Històric de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Loiola de Coahuila.
A “Preludio a la persecución antirreligiosa en México”, l’expert evoca el centenari de la Cristiada i situa el seu esclat al nord de Zacatecas i el sud de Durango. En aquest sentit, explica que a l’estiu del 2022 l’arquebisbe de Durango, Faustino Armendáriz, li va demanar d’investigar documents i testimonis d’aquella regió. La feina va desembocar aquell mateix any al primer Fòrum Regional de la Cristiada, celebrat a Chalchihuites, el punt on va arrencar el primer aixecament armat. Tot va començar fa un segle, durant la festa de Sant Ignasi de Loiola, quan l’anomenada llei Calles va tancar els temples i va prohibir el culte públic. El malestar social es va transformar en persecució oberta. Van ser detinguts, torturats i assassinats nens, ancians, dones, laics i sacerdots per celebrar o assistir a missa en secret, persignar-se al passar davant un temple o negar-se a blasfemar. La immensa majoria va preferir morir abans que apostatar.
Sada descriu la Cristiada com a epopeia i tragèdia alhora, un episodi silenciat als arxius i als llibres de text. L’ocultació, sosté, es va deure a la impopularitat d’una imposició que atacava la llibertat de consciència i a un engany posterior: el govern d’Emilio Portes Gil va convèncer els bisbes de firmar una pau a canvi de llibertat religiosa just quan les tropes cristeras estaven a punt de vèncer. L’acord va servir per desarmar i assassinar caps i combatents fins al 1929, tancament de la primera etapa de la rebel·lió. Aquell silenci va començar a trencar-se als anys 70 amb les investigacions de l’historiador franco-mexicà Jean Meyer, que va consultar arxius eclesiàstics i va obtenir testimonis de combatents, sobrevivents i repressors. La bretxa que va obrir Meyer ha permès a estudiosos regionals recuperar una història que l’oficialisme havia preferit mantenir tancada.
Sada incideix sobre els mateixos fets a “A cien años de la Cristiada en México”, on explica com el caldo de cultiu de la Cristiada es va gestar un any abans del seu esclat, quan un terratrèmol va devastar la regió. Tot i que el Govern va acudir al socors de les víctimes, les mesures anticatòliques ja empreses havien generat un rebuig popular. L’enfrontament entre l’església, auxili dels afectats, i els representants governamentals van forjar un ressentiment que seria en bona mesura detonant de l’enfrontament que s’iniciaria mesos després. Va ser un episodi, explica l’historiador, omès completament als informes de l’època.
Per la seva part, a “El Siglo de Torreón”, el periodista Saúl Rodríguez dedica la informació “Investigador descubre padrones y censos antiguos de Viesca”, a les troballes que el col·laborador de la RAED ha trobat a l’Arxiu Històric de l’Antic Col·legi de Sant Ignasi de Loiola. Es tracta d’una sèrie de documents que permeten reconstruir la consolidació ètnica, geogràfica i política de l’antiga Comarca Lagunera a començaments del segle XIX. Sada assenyala que aquests registres mostren com es van expandir poblats cap al ponent, cap al que després seria la Villa de Matamoros i el ranxo d’El Carrizal, germen de Torreón. Durant el virregnat es va ordenar un padró d’indis que havia d’arribar a l’arquebisbat de la Nova Biscaia, però no s’ha trobat. Amb els documents ara recuperats és possible rastrejar l’origen de famílies que encara habiten la regió.
Llegiu “A cien años de la Cristiada en México”
Llegiu “Preludio a la persecución antirreligiosa en México”
Llegiu el reportaje de “El Siglo del Torreón”
